Lluc 16:12
I si no heu estat fidels en les coses que són d’un altre, ¿qui us donarà allò que us pertany?
— Lluc 16:12, Bíblia Catalana Interconfessional
Notes
Vv. 11-12: Lc 12,32-34. El diner i les riqueses, de fet, són de Déu, l’amo de tot. I és ell qui ha de donar el tresor del cel, el bé que pertany als deixebles. (Lc 12,32-34)
Comentari dels Pares de l'Església
La Catena Aurea de Sant Tomàs d'Aquino comenta aquest passatge (16,8-13):
Llegeix el comentari patrístic →Referències creuades
- Lluc 19:13-26 Llavors va cridar deu dels seus servents i els confià la quantitat de deu mines, una per a cada un. I els va dir: »—Negocieu-hi mentre no torno. »Però els seus conciutadans li tenien odi i van enviar una ambaixada darrere seu a dir: »—No volem que aquest regni damunt nostre. »Quan ell tornà, investit de la dignitat rei
- Job 1:21 i digué: —Vaig sortir nu de les entranyes de la mare i nu hi tornaré. El Senyor ho dona, ell mateix ho pren. Beneït sigui el seu nom!
- Mateu 25:14-29 »De manera semblant, un home que havia de fer un llarg viatge va cridar els seus servents i els va confiar els seus béns. A un li donà cinc talents; a l’altre, dos, i a l’altre, un —a cada un segons la seva capacitat—, i després se’n va anar. »Immediatament, el qui havia rebut cinc talents els va fer treballar i va gua
- 1 Pere 1:4-5 i a una heretat incorruptible, indestructible, immarcescible, reservada dalt al cel per a vosaltres, que ara, en virtut de la fe, sou defensats pel poder de Déu; i també us ha destinat a la salvació, preparada per a revelar-se a la fi dels temps.
- Ezequiel 16:16-21 Vas agafar les teves boniques teles, te’n vas fer tendes de molts colors en els recintes sagrats i t’hi vas prostituir. Mai de la vida no havia de passar res de semblant! De les joies precioses d’or i plata que jo t’havia donat, te’n vas fer imatges de déus amb les quals tu mateixa et prostituïes. Les vas cobrir amb el
- 1 Cròniques 29:14-16 Qui soc jo i qui és el meu poble per a tenir la gosadia de fer-te ofrenes generoses com aquestes? És ben cert que tot ve de tu: i això que t’oferim, tu ens ho has donat. Perquè davant teu som immigrants i forasters, igual que els nostres pares; la nostra vida a la terra és com una ombra, sense esperança. Senyor, Déu no