Lluc 16:3
»L’administrador va pensar: “Què faré, ara que el meu amo em treu de la feina? Cavar, no m’hi veig amb forces; captar, em fa vergonya.
— Lluc 16:3, Bíblia Catalana Interconfessional
Comentari dels Pares de l'Església
La Catena Aurea de Sant Tomàs d'Aquino comenta aquest passatge (16,1-7):
Llegeix el comentari patrístic →Referències creuades
- Lluc 16:22 »El pobre va morir, i els àngels el portaren al si d’Abraham. El ric també morí i el van sepultar.
- 2 Tessalonicencs 3:11 És que sentim a dir que alguns de vosaltres viuen desvagats, sense treballar i ficant-se on no els demanen.
- Fets 3:2 En aquell moment també portaven al temple un home invàlid de naixement, que deixaven cada dia al costat de la porta anomenada Bonica, perquè demanés caritat als qui hi entraven.
- Lluc 16:20 Un pobre que es deia Llàtzer s’estava ajagut vora el seu portal amb tot el cos nafrat,
- Lluc 12:17 Ell rumiava: “Què faré, si no tinc on guardar la meva collita?”
- Joan 9:8 Els veïns i els qui sempre l’havien vist captant comentaven: —Aquest, ¿no és el qui s’asseia a demanar caritat?
- Proverbis 24:30-34 He passat pel camp d’un gandul, per la vinya d’un estúpid: els cards creixien arreu; les males herbes ho tapaven tot; la tanca de pedres era a terra. Ho mirava atentament, reflexionava i en treia la lliçó: A estones dormir, a estones ensopir-te, a estones descansar amb els braços plegats, i t’assalta la pobresa com un
- Proverbis 19:15 La peresa provoca abaltiment, el gandul passarà gana.
- Proverbis 21:25-26 El gandul arriba a morir de desigs, perquè les seves mans no volen tocar la feina. N’hi ha que no fan més que desitjar; el just, en canvi, dona i no es queda res.
- Proverbis 27:23-27 Coneix com estan les teves ovelles, dona’t ànsia pels teus ramats: no duren sempre les riqueses, ni les corones per totes les generacions. Apunta el bri, brota l’herba, es recull el fenc de les muntanyes: pots vestir-te amb la llana dels anyells, els bocs et donen per a comprar-te un camp, i amb la llet de les cabres u
- Lluc 18:4 »Durant molts dies el jutge no en feia cas, però finalment va pensar: “Jo no tinc temor de Déu ni consideració pels homes,
- Proverbis 20:4 A la tardor el gandul no vol llaurar, però a la sega buscarà i no trobarà res.