Lluc 18:3
A la mateixa ciutat hi havia una viuda que l’anava a trobar sovint i li deia: »—Fes-me justícia contra l’home amb qui tinc un plet.
— Lluc 18:3, Bíblia Catalana Interconfessional
Notes
La viuda reclama que siguin reconeguts els seus drets i, per tant, que el jutge falli a favor d’ella.
Comentari dels Pares de l'Església
La Catena Aurea de Sant Tomàs d'Aquino comenta aquest passatge (18,1-8):
Llegeix el comentari patrístic →Referències creuades
- Isaïes 1:17 apreneu a fer el bé, busqueu la justícia, detureu l’opressor, defenseu l’orfe, pledegeu a favor de la viuda.
- Deuteronomi 27:19 »“Maleït el qui violi els drets de l’immigrant, de l’orfe o de la viuda!” I tot el poble respondrà: “Amén.”
- Jeremies 5:28 es tornen grassos i lluents. La seva malícia no té límits: no judiquen amb justícia, no respecten els drets dels orfes, i encara prosperen; no defensen la causa dels pobres.
- Job 29:13 Els agonitzants em beneïen. Jo tornava el goig al cor de la viuda.
- Job 22:9 Despatxaves les viudes amb les mans buides i deixaves els orfes sense ajuda.
- Romans 13:3-4 Els governants no són de témer quan es fa el bé, sinó quan es fa el mal. Per tant, si no vols haver de témer l’autoritat, fes el bé, i en rebràs l’elogi, ja que està al servei de Déu per a conduir-te al bé. En canvi, si fas el mal, tem, perquè no és endebades que porta l’espasa: està al servei de Déu per a fer justícia
- Lluc 18:7-8 ¿I Déu no farà justícia als seus elegits que clamen a ell de nit i de dia? ¿Els tindrà esperant? Us asseguro que els farà justícia molt aviat. Però el Fill de l’home, quan vingui, ¿trobarà fe a la terra?
- Isaïes 1:21-23 Ah, com s’ha prostituït la ciutat fidel! Hi habitava el dret, s’hi allotjava gent honrada; però ara és plena d’assassins. Jerusalem: eres argent de bona llei; ara brilles i no vals. Eres un vi selecte, que ara han aigualit. Els teus governants són uns bandolers, companys de lladres. Tots busquen els suborns, van darrer
- 2 Samuel 14:5-24 El rei li va preguntar: —Què et passa? Ella digué: —Ai de mi! Soc una dona viuda; vaig perdre el meu marit. Aquesta teva serventa tenia dos fills. Es van barallar mentre eren al camp i, com que no hi havia ningú que els separés, l’un va matar l’altre. Ara tota la parentela s’ha posat contra la teva serventa i em diuen: