Lluc 21:1
Llavors Jesús alçà la vista i veié gent rica que tirava les seves ofrenes a la sala del tresor.
— Lluc 21:1, Bíblia Catalana Interconfessional
Notes
Mc 12,41 nota l. (Mc 12,41)
Comentari dels Pares de l'Església
La Catena Aurea de Sant Tomàs d'Aquino comenta aquest passatge (21,1-4):
Llegeix el comentari patrístic →Referències creuades
- Marc 12:41-44 Jesús es va asseure davant la sala del tresor i mirava com la gent hi tirava diners. Molts rics hi tiraven molt. Llavors va arribar una viuda pobra que hi tirà dues petites monedes de coure. Jesús va cridar els seus deixebles i els digué: —En veritat us dic que aquesta viuda pobra ha tirat al tresor més que tots els al
- Joan 8:20 Jesús va pronunciar aquestes paraules vora la sala del tresor, mentre ensenyava en el temple. I ningú no l’agafà, perquè encara no havia arribat la seva hora.
- 2 Cròniques 36:18 El rei dels caldeus es va emportar a Babilònia tots els objectes del temple de Déu, grans i petits, els tresors del temple del Senyor, els del rei i els tresors dels seus prohoms.
- Mateu 27:6 Els grans sacerdots recolliren les monedes tot dient-se: —No és permès de tirar-les al tresor del temple, perquè són preu de sang.
- Nehemies 13:13 Vaig encarregar l’administració dels magatzems al sacerdot Xelemià, a Sadoc, mestre de la Llei, i a Pedaià, un dels levites. I vaig nomenar com a adjunt seu Hanan, fill de Zacur, fill de Matanià. Tots ells eren tinguts per homes de confiança, i per això van rebre l’encàrrec de distribuir allò que tocava als seus companys.
- 2 Reis 24:13 Nabucodonosor es va endur tots els tresors del temple del Senyor i els tresors del palau reial, i va esbocinar tots els objectes d’or que Salomó, rei d’Israel, havia manat de fer per al temple del Senyor, tal com el Senyor havia anunciat.
- Josuè 6:19 Tota la plata i l’or, tots els objectes de bronze i de ferro, els consagrarem al Senyor i els portarem al seu tresor.
- Marc 7:11-13 Però vosaltres, si algú diu al pare o a la mare: “Declaro corban , és a dir, consagrats a Déu, els béns amb què t’hauria d’ajudar”, ja li permeteu que no faci res a favor del pare o de la mare. Així, amb la tradició que us aneu transmetent, invalideu la paraula de Déu. I de coses com aquesta, en feu moltes.