Lluc 21,1-4
Comentari patrístic recopilat per Sant Tomàs d'Aquino. Llegeix el text bíblic →
01-04
Beda
I estant mirant va veure els rics que tiraven les seves ofrenes en el gazofilacio. I va veure també una vídua pobreta que tirava dues petites monedes. I va dir: "En veritat us dic que aquesta pobra viuda ha tirat més que tots els altres. Perquè tots éstos han tirat per a les ofrenes de Déu del que els sobra; mes ésta, de la seva pobresa, ha tirat tot el manteniment que tenia". (vv. 1-4)
Glossa
Després que el Senyor va reprendre l'avarícia dels escribes, que destrueixen les cases de les vídues, fa veure el que val l'almoina de la vídua. Per això diu: "I mirant va veure els rics que tiraven les seves almoines en el gazofilacio", etc.
Beda
En grec julaxai vol dir conservar, i gaza, que procedeix de l'idioma persa, significa riqueses. D'aquí que es cridi gazofilacio aquell lloc en què es guarda els diners. Era éste una arca que tenia damunt un forat, col·locada al costat de l'altar, a la dreta dels quals entraven a la casa del Senyor, en la qual posaven els sacerdots que guardaven les ofrenes tots els diners que es donava per al temple del Senyor. Així com el Senyor va llançar als que traficaven a la seva casa, així ara es fixa en els que ofereixen els seus dons: al qual veu digne ho lloa i al culpable ho condemna. Per això segueix: "I va veure també una vídua pobra que tirava dues petites monedes".
San Cirilo
Oferia dos òbols, que havia adquirit amb el seu treball per a proporcionar-se l'aliment necessari. O d'una altra manera, dóna a Déu la que tots els dies demana almoina, oferint-li els fruits de la seva pobresa; així va vèncer als altres, i per això va ser coronada pel Senyor. Per això segueix: "I els diu: En veritat us dic que aquesta pobra viuda ha tirat més", etc.
Beda
És acceptable en la presència del Senyor tot el que s'ofereix a fi de bé; perquè L'accepta el cor més que l'ofrena, es fixa en el valor del sacrifici i no en el valor del que se li ofereix. Per això segueix: "Perquè tots éstos han tirat per a les ofrenes de Déu del que els sobra; mes ésta ha tirat tot el seu manteniment".
Crisóstomo, hom. 1 in epist. ad Heb
El Senyor no mira la quantitat que se li ofereix, sinó l'afecte amb què se li ofereix. No està l'almoina a donar poc del molt que es té, sinó a fer el que aquella vídua, que va donar tot el que tenia; però, si tu no pots oferir el que la vídua, almenys dóna el que et sobri.
Beda
En sentit espiritual, els rics que tiraven les seves ofrenes en el gazofilacio representaven als jueus enorgullits de la justícia de la llei, i la vídua pobra representava la senzillesa de l'Església, que sol dir-se pobreta perquè va rebutjar a l'esperit de supèrbia i el pecat, com les riqueses del món. I és viuda perquè el seu espòs ha donat la vida per ella, i ésta ha tirat en el gazofilacio dues monedes petites, perquè ofereix les seves oblacions davant de Déu -que conserva les ofrenes de les nostres obres-, o perquè són prengui de l'amor de Déu i del proïsme, o de fe i d'oració; tot això avantatja a totes les obres dels superbs jueus. Els jueus ofereixen les almoines de Déu quan els sobra perquè presumeixen de la seva justícia; però l'Església ofereix a Déu tota la seva subsistència perquè comprèn que la seva vida sencera és un do de Déu.
Teofiactus
També pot dir-se viuda tota ànima, que privada de la primitiva llei (com del seu primitiu marit) no es creï digna d'estar unida amb Déu; la qual ofereix al Senyor en lloc d'arres la seva fe i la seva bona consciència, i per tant sembla que ofereix més que els rics en paraules i més que els que abunden en les virtuts morals dels gentils.
Text de la Catena Aurea de Sant Tomàs d'Aquino (domini públic), traduït al català.