Lluc 24:11
però les seves paraules els van semblar un deliri, i no se les van creure.
— Lluc 24:11, Bíblia Catalana Interconfessional
Comentari dels Pares de l'Església
La Catena Aurea de Sant Tomàs d'Aquino comenta aquest passatge (24,1-12):
Llegeix el comentari patrístic →Referències creuades
- Job 9:16 Si el convoqués i ell ho acceptava, no crec que escoltés el meu clam.
- Marc 16:11 Però aquests, quan van sentir que Jesús vivia i que ella l’havia vist, no la van creure.
- Gènesi 19:14 Lot anà a avisar els seus futurs gendres, els qui s’havien de casar amb les seves filles, i els va dir: —De seguida! Sortiu d’aquest lloc, perquè el Senyor vol devastar la ciutat! Però els gendres es van pensar que Lot ho deia de per riure.
- Salms 126:1 Càntic de pelegrinatge. Quan el Senyor renovà la vida de Sió, ho crèiem un somni.
- 2 Reis 7:2 L’oficial sobre el braç del qual el rei es recolzava, va replicar a l’home de Déu: —Ni que el Senyor obrís les comportes del cel, com pot succeir això que dius? Eliseu li va respondre: —Ho veuràs amb els teus propis ulls, però no en menjaràs.
- Fets 12:9 Pere sortí a fora i el seguia, però no s’adonava que això que feia l’àngel era veritat; es pensava tenir una visió.
- Lluc 24:25 Aleshores Jesús els digué: —Feixucs d’enteniment i de cor per a creure tot el que havien anunciat els profetes!