Lluc 5:25
A l’instant, ell s’aixecà davant d’ells, prengué la llitera on jeia i se’n va anar cap a casa seva donant glòria a Déu.
— Lluc 5:25, Bíblia Catalana Interconfessional
Comentari dels Pares de l'Església
La Catena Aurea de Sant Tomàs d'Aquino comenta aquest passatge (5,17-26):
Llegeix el comentari patrístic →Referències creuades
- Joan 9:24 Llavors van cridar per segona vegada l’home que havia estat cec i li digueren: —Dona glòria a Déu reconeixent allò que nosaltres ja sabem: que aquest home és un pecador.
- Salms 33:9 A una paraula seva, tot començà; a una ordre d’ell, tot existí.
- Salms 107:20-22 envià la seva paraula i els guarí, alliberà la seva vida del sepulcre. Que enalteixin el Senyor pel seu amor, pels prodigis que ha fet en bé dels homes; que ofereixin sacrificis d’acció de gràcies i, aclamant-lo, publiquin el que ha fet.
- Lluc 13:13 Li va imposar les mans i a l’instant ella es redreçà i glorificava Déu.
- Salms 50:23 »El qui ofereix víctimes d’acció de gràcies reconeix la meva glòria. L’home que camina honradament veurà la salvació de Déu.»
- Lluc 5:13 Jesús va estendre la mà i el tocà dient: —Ho vull, queda pur. A l’instant la lepra el va deixar.
- Salms 103:1-3 Referit a David. Beneeix el Senyor, ànima meva, del fons del cor beneeix el seu sant nom. Beneeix el Senyor, ànima meva, no t’oblidis dels seus favors. Ell et perdona les culpes i et guareix de tota malaltia;
- Lluc 17:15-18 Un d’ells, quan s’adonà que havia estat guarit, va tornar enrere glorificant Déu amb grans crits, es prosternà als peus de Jesús amb el front a terra i li donava gràcies. Aquell home era un samarità. Jesús digué: —¿No eren deu, els qui han quedat purs? ¿On són els altres nou? ¿No n’hi ha hagut cap que tornés per donar
- Lluc 18:43 A l’instant hi veié, i seguia Jesús glorificant Déu. També tot el poble, en veure-ho, donava lloança a Déu.
- Gènesi 1:3 Déu digué: —Que existeixi la llum. I la llum va existir.