Marc 4:16
Els altres són els de la llavor sembrada en un terreny rocós; així que escolten la paraula, de seguida la reben amb alegria,
— Marc 4:16, Bíblia Catalana Interconfessional
Comentari dels Pares de l'Església
La Catena Aurea de Sant Tomàs d'Aquino comenta aquest passatge (4,1-20):
Llegeix el comentari patrístic →Referències creuades
- Lluc 8:13 Els de la llavor que cau a la roca són els qui escolten la paraula i l’acullen amb alegria, però no tenen arrels: creuen només per un moment, i a l’hora de la prova es fan enrere.
- Marc 6:20 perquè Herodes, sabent que Joan era un home just i sant, el respectava i el protegia; quan el sentia, quedava molt perplex, però l’escoltava de bon grat.
- Ezequiel 33:31-32 Llavors s’acosten a tu com si es tractés d’una assemblea, els del meu poble s’asseuen al teu davant. Escolten les teves paraules, però ningú no les compleix, perquè tenen als llavis un parlar d’enamorats, mentre el cor se’ls en va darrere els seus propis desigs. Mira, et tenen per un cantor d’amors, un cantor de veu de
- Mateu 13:20-21 El de la llavor sembrada en un terreny rocós és el qui escolta la paraula i de seguida la rep amb alegria, però no té arrels dintre d’ell, és inconstant: tan bon punt la paraula li porta tribulacions o persecucions, sucumbeix tot seguit.
- Joan 5:35 Joan era la llàntia encesa i resplendent, i vosaltres us vau deixar entusiasmar un cert temps per la seva claror.
- Fets 8:13 També Simó va creure i, un cop batejat, no se separava de Felip, estupefacte pels grans prodigis i senyals que contemplava.
- Fets 8:18-21 Quan Simó veié que l’Esperit Sant era donat per la imposició de mans dels apòstols, els va oferir diners tot dient: —Doneu-me també a mi aquest poder perquè tothom a qui jo imposi les mans rebi l’Esperit Sant. Pere li replicà: —Que es condemnin els teus diners i tu amb ells, si et penses que compraràs el do de Déu a pe
- Mateu 8:19-20 Llavors s’acostà un mestre de la Llei i li digué: —Mestre, et seguiré arreu on vagis. Jesús li respon: —Les guineus tenen caus, i els ocells, nius, però el Fill de l’home no té on reposar el cap.
- Fets 24:25-26 Però quan Pau s’expressava sobre la integritat de vida, el domini dels instints i el judici futur, Fèlix es va espantar i li digué: —De moment, ves-te’n. Quan trobi una altra ocasió, ja et faré cridar. Fèlix esperava rebre diners de Pau, i per això el cridava sovint i conversava amb ell.