Marc 7:19
perquè no li va al cor, sinó al ventre, i acaba fora del cos? D’aquesta manera declarava purs tots els aliments.
— Marc 7:19, Bíblia Catalana Interconfessional
Notes
És a dir, que no hi ha cap aliment prohibit als ulls de Déu. La distinció entre aliments purs i impurs, característica del judaisme, va provocar conflictes entre els primers cristians (vegeu Ac 10,1-11,18; vegeu també Ga 2,12). Aquí s’afirma clarament que aquestes distincions legals ja no tenen sentit. (Ac 10,1-11,18; Ga 2,12)
Comentari dels Pares de l'Església
La Catena Aurea de Sant Tomàs d'Aquino comenta aquest passatge (7,14-23):
Llegeix el comentari patrístic →Referències creuades
- Mateu 15:17 ¿No compreneu que tot allò que entra a la boca passa al ventre i és tret fora del cos?
- 1 Corintis 6:13 «Els aliments són per al ventre, i el ventre per als aliments», però Déu destruirà una cosa i l’altra. El cos no és per a una vida libidinosa, sinó per al Senyor, i el Senyor per al cos.
- Colossencs 2:16 Que ningú no us imposi res en qüestió de menjar o beure, o en matèria de festes, llunes noves o dissabtes.
- Lluc 11:41 Doneu com a almoina allò que hi ha a dins, i llavors sí que tot us quedarà purificat.
- Fets 11:9 »La veu va dir per segona vegada des del cel: »—No tinguis per impur allò que Déu ha fet pur.
- Colossencs 2:21-22 Us diuen: «No prenguis, no tastis, no toquis.» Tot això són doctrines i prescripcions humanes sobre coses que es consumeixen amb l’ús.
- Fets 10:15 La veu es va adreçar a Pere per segona vegada: —No tinguis per impur allò que Déu ha fet pur.
- Romans 14:1-12 Acolliu els qui són febles en la fe i no critiqueu la seva manera de pensar. Els uns estan segurs que poden menjar de tot, mentre que els altres, els febles en la fe, solament mengen llegums. El qui menja de tot, que no menyspreï el qui no en menja; i el qui no menja de tot, que no jutgi el qui en menja, perquè també a