Marc 7,14-23
Comentari patrístic recopilat per Sant Tomàs d'Aquino. Llegeix el text bíblic →
14-23
Llavors, cridant de nou l'atenció del poble, els deia: "Escolteu-me tots, i enteneu-ho bé. Res de fora que entra en l'home pot fer-li immund; mes les coses que procedeixen (o surten) de l'home, ésas són les que deixen màcula en l'home. Si hi ha qui tingui sentits per a sentir això, senti-ho (i entengui-ho)". Després que es va haver retirat de la gent, i va entrar a casa, els seus deixebles li preguntaven la significació d'aquesta paràbola. I L'els va dir: "Què! També vosaltres teniu tan poca intel·ligència? Perquè no compreneu que tot el que de fora entra en l'home no és capaç de contaminar-li? Supòsit que res d'això entra en el seu cor, sinó que pararà en el ventre, d'on li surt amb tota la femta del menjar, i es tira en llocs secrets. Mes les coses, deia, que surten del cor de l'home, ésas són les que taquen a l'home. Perquè de l'interior del cor de l'home és d'on procedeixen els mals pensaments, els adulteris, les fornicacions, els homicidis, els furts, les avarícies, les malícies, els fraus, les deshonestedats, l'enveja i mala intenció, la blasfèmia o maledicencia, la supèrbia, l'estupidesa (o la desraó). Tots aquests vicis procedeixen de l'interior, i ésos són els que taquen a l'home". (vv. 14-23)
Llavors, cridant de nou l'atenció del poble, els deia: "Escolteu-me tots, i enteneu-ho bé. Res de fora que entra en l'home pot fer-li immund; mes les coses que procedeixen (o surten) de l'home, ésas són les que deixen màcula en l'home. Si hi ha qui tingui sentits per a sentir això, senti-ho (i entengui-ho)". Després que es va haver retirat de la gent, i va entrar a casa, els seus deixebles li preguntaven la significació d'aquesta paràbola. I L'els va dir: "Què! També vosaltres teniu tan poca intel·ligència? Perquè no compreneu que tot el que de fora entra en l'home no és capaç de contaminar-li? Supòsit que res d'això entra en el seu cor, sinó que pararà en el ventre, d'on li surt amb tota la femta del menjar, i es tira en llocs secrets. Mes les coses, deia, que surten del cor de l'home, ésas són les que taquen a l'home. Perquè de l'interior del cor de l'home és d'on procedeixen els mals pensaments, els adulteris, les fornicacions, els homicidis, els furts, les avarícies, les malícies, els fraus, les deshonestedats, l'enveja i mala intenció, la blasfèmia o maledicencia, la supèrbia, l'estupidesa (o la desraó). Tots aquests vicis procedeixen de l'interior, i ésos són els que taquen a l'home". (vv. 14-23)
Pseudo-Crisóstomo
No considerant els jueus més que la purificació corporal, segons la llei, i protestant contra això, vol el Senyor introduir el contrari. "Llavors, cridant de nou l'atenció del poble, els deia: Escolteu-me", etc. "Res de fora que entra en l'home pot fer-lo impur, mes la coses que procedeixen o surten de l'home, #aqueix són les que deixen màcula en l'home", és a dir, el fan impur. Les coses que són de Crist es consideren, doncs, que entren en l'home; però les que són de la llei es jutja que surten d'ell, i a éstas és a les quals com a corporals havia de donar fi en breu la Creu de Crist.
Teofilacto
El Senyor diu això volent fer veure als homes que les observacions que dóna la llei sobre els aliments s'han d'entendre en sentit espiritual; per això comença a explicar-los la intenció de la llei.
Pseudo-Crisóstomo, vict. ant. e cat. in Marcum
Afegeix, doncs: "Si hi ha qui tingui sentits per a sentir això, senti-ho". No declarava d'un mode terminant quines coses eren les que procedien de l'home i les que el tacaven, i per això van creure els apòstols que el que s'ha dit abans pel Senyor significava una mica més profund. "Després que es va haver apartat de la gent, i va entrar a casa, els seus deixebles li preguntaven la significació d'aquesta paràbola", etc., perquè cridaven a la paràbola un discurs no clar.
Teofilacto
El Senyor, els increpa primer: "I L'els va dir: Què! També vosaltres teniu tan poca intel·ligència?"
Beda, in Marcum, 2, 29
És mal oïdor qui vol entendre el fosc com a clar, i viceversa.
Teofilacto
Després el Senyor manifesta el que estava ocult, dient: "Perquè no compreneu que tot el que de fora entra en l'home no és capaç de contaminar-li?"
Beda, in Marcum, 2, 29
Vanant-se els jueus de tenir part amb Déu, deien ordinaris als aliments que consumeixen tots els homes, com les ostres, les llebres i altres semblances. Però si el lector prudent pregunta per què no mengem de l'ofert als ídols?, ha de tenir en compte que l'ofert als ídols no és impur per si mateix.
Beda
Com a aliment, és faiçó de Déu. Però li fa impur la invocació als ídols i dimonis. I diu la causa afegint: "Com que res d'això entra en el seu cor". Segons Plató el lloc principal de l'ànima està en el cervell, però segons Crist, és en el cor on resideix.
Glossa
Diu en el cor 1, això és, en l'enteniment, que és la part principal de l'ànima, de la qual depèn tota la vida de l'home. Per ell s'ha d'estimar a l'home com a pur o impur, i així, resulta que el que a ell no arriba no pot contaminar a l'home. Per la seva naturalesa els aliments no poden tacar a l'home, perquè no arriben a l'esperit; però l'ús desordenat dels aliments, que prové del desordre de l'esperit, pertany a la impuresa d'éste. En el que segueix demostra que els aliments no arriben a l'esperit: "Sinó que pararà en el ventre, d'on sali amb tota la femta", etc. Diu això perquè no es cregui que tot l'aliment queda en el cos; ja que queda el que és necessari per a la seva nutrició i desenvolupament i surt el que és superflu, com una espècie de depuració de l'aliment que queda.
Sant Agustí, de diversis quaestionibus octoginta tribus liber, q. 73
Unes certes coses arriben a nosaltres per a transformar-se i transformar-nos: així l'aliment, perdent la seva naturalesa, es converteix en el nostre cos, i nosaltres el transformem en força una vegada restaurats per ell.
Beda
Els aliments no fan impurs als homes, sinó la malícia, que és la causa de les passions procedents de l'interior. "Mes les coses, deia, que surten del cor de l'home", etc.
Glossa
La raó l'explica afegint: "Perquè de l'interior del cor de l'home és d'on procedeixen els mals pensaments". És palès que els mals pensaments pertanyen a l'esperit, que aquí es diu cor, segons el qual és anomenat l'home bo o dolent, pur o impur.
Beda
Això serveix de resposta als quals jutgen que els mals pensaments tenen el seu origen en el diable i no en la nostra pròpia voluntat. El diable pot instigar i ajudar als mals pensaments, però no pot ser el seu autor.
Glossa
Dels mals pensaments procedeixen les altres accions dolentes: els adulteris, que consisteixen en la violació del llit aliè; les fornicacions, que són les unions il·lícites de persones no unides pels llaços del matrimoni; els homicidis, quan es priva de la vida al proïsme; els furts, quan se li lleva el seu; les avarícies, quan es reté alguna cosa injustament; les malícies, quan es calumnia al proïsme; els fraus, quan se li enganya; les deshonestedats, que són tota corrupció de l'esperit i del cos.
Teofilacto
L'enveja, això és, l'odi i l'adulació, perquè el que odia té enveja i mala intenció contra qui és objecte del seu odi, i l'adulador condueix al mal al seu proïsme, no veient el que li convé; les blasfèmies, això és, les injúries a Déu; la supèrbia o menyspreu de Déu, ja que per ella no atribuïm a Déu el bo que fem, sinó a la nostra virtut; la neciesa, o la injúria al proïsme.
Glossa
La neciesa consisteix a no pensar bé de Déu, ja que és contrària a la saviesa, que és el coneixement de les coses divines. I segueix: "Tots aquests vicis procedeixen de l'interior, i #aqueix són els que taquen a l'home". A l'home se li imputa només allò que consisteix en la seva voluntat: tals són les coses que procedeixen de la voluntat interior, per la qual l'home és amo dels seus actes.
Notes
1. En la cultura jueva el cor era el símbol de la seu de les funcions racionals (veure p. ex. Dt 29,3; Jer 23,20). En els Setanta es tradueixen les veus hebrees per kardía, encara que també per psyché, expressant l'òrgan principal de la vida humana, incloent-hi les funcions intel·lectuals i volitives. Entre els grecs el cor és la seu dels pensaments i de les emocions. El Nou Testament mostra un variat i múltiple ús de cor dins de la significació assenyalada (veure p. ex. Mt 7,21; Jn 12,40; Mc 11,23/ Lc 21,14/ Hch 2,26; Jn 16,6; etc.)
Text de la Catena Aurea de Sant Tomàs d'Aquino (domini públic), traduït al català.