Mateu 13:32
la mostassa és la més petita de totes les llavors; però, quan ha crescut, es fa més gran que les hortalisses i arriba a ser un arbre; fins i tot venen els ocells del cel a fer niu a les seves branques .
— Mateu 13:32, Bíblia Catalana Interconfessional
Notes
Sl 104,12. Vegeu també Ez 17,23; Mt 31,6; Dn 4,9.18. La paràbola del gra de mostassa i la del llevat, que ve a continuació, accentuen el contrast entre la petitesa dels inicis i la grandesa del final; l’activitat de Jesús ha començat de manera senzilla, però vindrà un moment que Déu establirà plenament el seu Regne. Vegeu Mc 4,32 nota m. (Sl 104,12; Ez 17,23; Mt 31,6; Dn 4,9.18; Mc 4,32)
Comentari dels Pares de l'Església
La Catena Aurea de Sant Tomàs d'Aquino comenta aquest passatge (13,31-32):
Llegeix el comentari patrístic →Referències creuades
- Ezequiel 31:6 Niaven a les seves branques ocells de tota mena, sota el seu brancatge criaven totes les bèsties dels camps, i una multitud de nacions s’acollia a la seva ombra.
- Daniel 4:12 Però deixeu-li a terra les arrels amb la soca, lligada amb cadenes de ferro i de bronze enmig de l’herba del camp. Quedarà xop de rosada i, com les bèsties, s’alimentarà d’herba.
- Ezequiel 17:23-24 a l’excelsa muntanya d’Israel. Traurà branques ufanoses, donarà fruit i arribarà a ser un cedre majestuós. S’hi ajocaran ocells de tota mena, viuran a l’ombra de les seves branques. Tots els arbres del bosc sabran que jo soc el Senyor, que faig caure els arbres alts i enalteixo els més petits, asseco els arbres verds i
- Fets 21:20 Ells, en sentir-ho, donaven glòria a Déu. Llavors li van dir: —Germà, ja veus quants milers de jueus s’han convertit a la fe i tots continuen complint fervorosament la Llei.
- Zacaries 8:20-23 »Això anuncia el Senyor de l’univers: “Vindran altres pobles i habitants de grans ciutats. Els d’una ciutat aniran a una altra i diran: ‘Anem a implorar el favor del Senyor, a suplicar al Senyor de l’univers.’ I els altres respondran: ‘Nosaltres també hi venim.’ Grans pobles i nacions vindran a Jerusalem a suplicar al
- Daniel 2:44-45 »En temps d’aquests reis, el Déu del cel farà que s’aixequi un Regne que mai no serà destruït ni passarà a cap altre poble. Farà miques i aniquilarà tots aquells altres regnes, però ell es mantindrà per sempre. Per això has vist que es desprenia de la muntanya una pedra sense que ningú la toqués i feia pols el ferro i
- Romans 15:18-19 i només gosaré parlar d’allò que Crist ha realitzat a través meu perquè els pagans fossin obedients a la fe. Ell s’ha valgut de la meva paraula i de la meva acció, acompanyades del poder d’obrar senyals i prodigis i de la força de l’Esperit de Déu. D’aquesta manera he anunciat plenament l’evangeli de Crist des de Jerus
- Salms 104:12 A les seves ribes nien els ocells i refilen entre les branques.
- Daniel 2:34-35 Mentre la miraves, una pedra es va desprendre, sense que ningú la toqués; va topar amb els peus de ferro i argila de l’estàtua i els va fer pols. En un instant, van quedar esmicolats alhora el ferro, l’argila, el bronze, la plata i l’or; van quedar com el pallús de l’era a l’estiu, i el vent se’ls va emportar sense dei
- Zacaries 4:10 Els qui es reien dels inicis insignificants, ara s’alegren de veure la pedra de plom, la primera pedra, en mans de Zorobabel: en ella hi ha els set ulls del Senyor que inspeccionen el país.
- Salms 72:16-19 Que els camps de blat abundin al país, i pels cims onegin les espigues com al Líban; que les ciutats floreixin com l’herba del camp. Que es perpetuï el seu nom i es mantingui mentre duri el sol. Que tots els pobles, per a beneir-se, es valguin del seu nom; que li augurin la felicitat. Beneït sigui el Senyor Déu, el Déu
- Isaïes 2:2-4 En els darrers temps s’alçarà ferma la muntanya del temple del Senyor sobre els cims de les muntanyes, dominarà per damunt dels turons. Totes les nacions hi afluiran, s’hi encaminaran tots els pobles dient: «Veniu, pugem a la muntanya del Senyor, al temple del Déu de Jacob. Ell ens ensenyarà els seus camins, i nosaltre