Catena Aurea · els Pares de l'Església

Mateu 13,31-32

Comentari patrístic recopilat per Sant Tomàs d'Aquino. Llegeix el text bíblic →

Una altra paràbola els va proposar dient: "Semblant és el regne dels cels a un gra de mostassa que va prendre un home i va sembrar en el seu camp: ésta en veritat és la menor de totes les sements: però després que creix, és major que tots els llegums, i es fa arbre, de manera que els ocells del cel vénen a niar en les seves branques". (vv. 31-32)

Sant Joan Crisóstomo, homiliae in Matthaeum, hom. 46,2

Havia dit el Senyor que es perden tres parts de la sement, i només una es conserva, i en aquesta última hi ha també molta pèrdua a causa de la zitzània que sobre ella se sembra. I a fi que els seus deixebles no li diguessin: Qui i quants seran, doncs, els fidels? els lleva #aqueix temor amb la paràbola del gra de mostassa. I per això es diu: "Una altra paràbola els va proposar, dient: semblant és el regne dels cels a un gra de mostassa", etc.

Sant Jerònim

S'entén per regne dels cels la predicació de l'Evangeli i el coneixement de les Escriptures que condueix a la vida, sobre la qual es diu als jueus: "Se us llevarà el regne de Déu" ( Mt 21,43); semblant és, doncs, aquest regne dels cels al gra de mostassa.

Sant Agustí, quaestiones euangeliorum, lib. 1, quaest. 12

El gra de mostassa figura el fervor de la fe, perquè es diu d'ella que llança els verins, això és, les doctrines depravades.

Segueix: "Que va prendre un home i va sembrar en el seu camp".

Sant Jerònim

Entenen molts per l'home que va sembrar en el seu camp al Salvador, que és qui sembra en les ànimes dels fidels; uns altres diuen que és l'home mateix el que sembra en el seu camp, és a dir, en el seu cor. I qui és ése que sembra, sinó els nostres sentiments i la nostra ànima? Perquè ésta rep el gra de la predicació, augmenta la sement amb el reg de la fe, i la fecunda en el camp del seu pit. Segueix: "Aquesta, en veritat, és la menor de totes les sements". La predicació de l'Evangeli és la menor de tots els ensenyaments, perquè no té a primera vista l'aspecte de la veritat, predicant a un home Déu, a un Déu mort, i l'escàndol de la creu. Compareu semblant doctrina amb els dogmes dels filòsofs, amb la lluentor de la seva eloqüència i amb l'art tan estudiat dels seus discursos i veureu com efectivament és menor que les altres sements la predicació de l'Evangeli.

Sant Joan Crisóstomo, homiliae in Matthaeum, hom. 46,2

O també és la més petita la sement de l'Evangeli perquè els Apòstols eren els menys poderosos d'entre els homes, però no obstant això, com tenien una gran virtut, per això es va estendre la seva predicació per totes les parts del món. Per això segueix: "Però després que creix és major que tots els llegums", això és, que tots els dogmes.

Sant Agustí, quaestiones euangeliorum, lib. 1, quaest. 12

Els dogmes de les sectes no són més que els seus propis sentiments, és a dir, la qual cosa els convé.

Sant Jerònim

Quan s'han desenvolupat els dogmes dels filòsofs, no presenten ni energia ni cap vitalitat, sinó que tots ells són febles i macilents i produeixen llegums i herbes que aviat es dessequen i moren. Però la predicació de l'Evangeli (que al principi semblava cosa de poca importància), bé se la consideri en les ànimes dels fidels, bé la hi miri a tot el món, no s'aixeca en llegums, sinó que creix en un arbre, de manera que els ocells del cel, és a dir, les ànimes dels fidels o les virtuts, que combaten pel servei de Déu, vénen i habiten sobre les seves branques. Per això segueix: "es fa un arbre de manera que els ocells del cel vénen i nien entre les seves branques". Jo penso que pels rams de l'arbre evangèlic que van créixer del gra de mostassa ha d'entendre's la varietat de dogmes, sobre els quals descansen la multitud d'ocells que acabem de parlar. Prenguem, doncs, nosaltres, les plomes del colom, a fi que volant a les coses més altes puguem habitar en les branques de #aqueix arbre, col·locar els nostres nius en les veritats, i fugint de la terra pujar amb promptitud al cel.

San Hilario, in Matthaeum, 13

O també, el Senyor es compara a si mateix al gra de mostassa, llavor petita, però picant, i que té la propietat d'encendre's amb la pressió.

Sant Gregori Magno, Moralia, 19,1

És, en veritat, El mateix el gra de mostassa que, plantat en l'hort de la sepultura, es va elevar com un arbre gran. Va ser gra quan va morir; arbre quan va ressuscitar; gra per la humilitat de la carn, arbre pel poder de la majestat.

San Hilario, in Matthaeum, 13

Després que el gra va ser llançat al camp (és a dir, quan el Salvador va caure en poder del poble i lliurat a la mort, va ser enterrat com en el camp, i com sembrat el seu cos), va créixer més que la tija de tots els fruits, i va excedir a la glòria de tots els profetes. Com una sort d'hortalissa va ser donada la predicació dels profetes va ser al malalt Israel. Però ara, els ocells del cel habiten les branques de l'arbre. És a dir, entenem per branques de l'arbre als apòstols estesos pel poder de Crist, i donant ombra al món, volaran cap a totes les nacions per a trobar la vida i, maltractats pels huracans -això és, per l'esperit i les temptacions del diable-, en les branques de #aqueix arbre trobaran el descans.

Sant Gregori Magno, Moralia, 19,1

Sobre aquestes branques descansen els ocells, perquè les ànimes justes que s'eleven dels pensaments mundans amb les ales de les virtuts respiren lluny de #aqueix fatigues, rebent les paraules i consols sobrenaturals.

Text de la Catena Aurea de Sant Tomàs d'Aquino (domini públic), traduït al català.