Mateu 15:27

Referències creuades

• Efesis 3:8 A mi, que soc el darrer de tot el poble sant, ell m’ha concedit la gràcia d’anunciar als pagans les insondables riqueses de Crist
• Lluc 16:21 desitjant de satisfer la fam amb les engrunes que queien de la taula del ric; fins i tot venien els gossos a llepar-li les nafres.
• Romans 10:12 No hi ha, doncs, diferència entre els jueus i els no jueus, ja que tots tenen el mateix Senyor, generós amb tothom qui l’invoca.
• Job 40:4-5 Jo soc ben poca cosa. Què puc replicar? Amb la mà em tapo la boca! He parlat massa i no vull respondre. No hi afegiré res més.
• Lluc 15:18-19 M’aixecaré i aniré a trobar el meu pare i li diré: Pare, he pecat contra el cel i contra tu. Ja no mereixo que em diguin fill teu; tracta’m com un dels teus jornalers.”
• 1 Timoteu 1:13-15 tot i que primer jo blasfemava contra ell, el perseguia i l’injuriava. Però Déu es va apiadar de mi perquè obrava amb ignorància, ja que encara no tenia fe. I la gràcia de nostre Senyor ha estat molt abundosa, juntament amb la fe i l’amor que hi ha en Jesucrist. Això que ara et diré és digne de fe i mereix tota confian
• Romans 3:29 ¿O és que Déu és tan sols Déu dels jueus? ¿No ho és també dels pagans? Sí, també ho és dels pagans,
• Lluc 7:6-7 Jesús se n’anà amb ells. No era gaire lluny de la casa, quan el centurió li va enviar uns amics a dir-li: —Senyor, no et molestis, que jo no soc digne que entris a casa meva, i per això ni tan sols m’he considerat digne de venir a trobar-te; però digues una paraula i el meu criat es posarà bo.
• Mateu 8:8 El centurió li respon: —Senyor, jo no soc digne que entris a casa meva; però digues només una paraula i el meu criat es posarà bo.
• Lluc 23:40-42 Però l’altre, renyant-lo, li respongué: —¿Tu tampoc no tens temor de Déu, tu que sofreixes la mateixa pena? I nosaltres la sofrim justament, perquè rebem el que mereixen els nostres actes. Aquest, en canvi, no ha fet res de mal. I deia: —Jesús, recorda’t de mi quan arribis al teu Regne.
• Mateu 5:45 Així sereu fills del vostre Pare del cel, que fa sortir el sol sobre bons i dolents i fa ploure sobre justos i injustos.
• Lluc 18:13 »Però el publicà, de lluny estant, no gosava ni aixecar els ulls al cel, sinó que es donava cops al pit, tot dient: “Déu meu, sigues-me propici, que soc un pecador.”