Mateu 22:29

Referències creuades

• Joan 20:9 De fet, encara no havien entès que, segons l’Escriptura, Jesús havia de ressuscitar d’entre els morts.
• Romans 15:4 En efecte, tot el que fou escrit en altre temps, va ser escrit per a instruir-nos; així, gràcies a la constància i al consol que ens donen les Escriptures, mantenim l’esperança.
• Lluc 1:37 perquè per a Déu no hi ha res impossible.
• Jeremies 32:17 »—Ah, Senyor Déu! Tu has fet el cel i la terra amb gran força i amb braç poderós: per a tu no hi ha res impossible.
• Daniel 12:2-3 Molts dels qui dormen a la pols de la terra es desvetllaran, els uns per a la vida eterna, els altres per a l’oprobi, per a la reprovació eterna. Els qui tinguin saviesa resplendiran com la llum del firmament, els qui n’hauran portat molts per camins de justícia brillaran com les estrelles per sempre.
• Filipencs 3:21 Ell transformarà el nostre pobre cos i el configurarà al seu cos gloriós, gràcies a aquella acció poderosa amb què ell sotmetrà a si mateix tot l’univers.
• Salms 73:25-26 Qui més, fora de tu, tinc en el cel? Si estic amb tu, res no desitjo a la terra. El meu cos i el meu cor es desfaran, però Déu, la roca del meu cor, serà sempre la meva possessió.
• Isaïes 26:19 Que visquin els teus morts, Senyor, que ressuscitin les seves despulles! Vosaltres que jaieu a la pols, desvetlleu-vos i crideu de goig: la teva rosada, Senyor, és rosada de llum, i el país de les ombres infantarà.
• Salms 17:15 Jo et veuré, perquè la meva causa és justa. Quan em desvetlli, et contemplaré fins a saciar-me’n.
• Fets 26:8 Per què hauríeu de trobar increïble que Déu ressusciti els morts?
• Salms 49:14-15 Aquesta és la sort dels qui es refien d’ells mateixos, la fi dels qui es complauen en les pròpies paraules: Pausa s’aplegaran com ramats a la terra dels morts, la mort mateixa serà el seu pastor. Baixaran de dret al sepulcre, es desfiguraran les seves faccions. La terra dels morts serà el seu palau.
• Job 19:25-27 Però jo sé que el meu defensor viu i que a la fi s’alçarà de la pols. I, després que m’arrenquin la pell i em quedi sense carn, jo contemplaré Déu. Jo mateix el contemplaré, el veuran els meus ulls, no els d’un altre: el meu cor se’n deleix dintre meu.