1 Germans, desitjo de tot cor i prego a Déu que se salvin.
2 Us puc assegurar que són zelosos de Déu, però d’una manera mal entesa;
3 desconeixen la justícia que ve de Déu i busquen de fer-se justos pel seu propi compte, sense sotmetre’s a la justícia salvadora de Déu.
4 Perquè Crist és el terme de la Llei, i així tothom qui creu en ell rep la justícia de Déu.
Un mateix Senyor per a jueus i pagans
5 Moisès parla de ser just en virtut de la Llei quan escriu: Qui compleixi les prescripcions viurà gràcies a elles.
6 Però de la justícia que ve per la fe, diu l’Escriptura: No pensis en el teu cor: Qui serà capaç de pujar fins al cel —s’entén: per fer-ne baixar Crist ?
7 O bé: Qui serà capaç de baixar fins a l’abisme —s’entén: per fer pujar Crist d’entre els morts ?
8 Més aviat l’Escriptura diu: La paraula és molt a prop teu; la tens als llavis, la tens al cor. Aquesta és la paraula que creiem i que proclamem:
9 Si amb els llavis confesses que Jesús és el Senyor i creus en el teu cor que Déu l’ha ressuscitat d’entre els morts, seràs salvat.
10 Qui creu de cor, rep la justícia; qui confessa amb els llavis, obté la salvació.
11 Diu l’Escriptura: Cap dels qui creuen en ell no quedarà confós.
12 No hi ha, doncs, diferència entre els jueus i els no jueus, ja que tots tenen el mateix Senyor, generós amb tothom qui l’invoca.
13 En efecte, tots els qui invoquin el nom del Senyor se salvaran .
14 Ara bé, com podran invocar-lo, si no hi creuen? I com creuran en ell, si no n’han sentit parlar? I com en sentiran parlar, si ningú no l’anuncia?
15 I qui el podrà anunciar, si ningú no és enviat? Ja ho diu l’Escriptura: Que en són, de bonics, els peus dels missatgers de bones noves!
16 Però no tots han estat obedients a la bona nova de l’evangeli. Així ho diu Isaïes: Senyor, ¿qui ha cregut allò que ha escoltat de nosaltres?
17 La fe ve, doncs, de l’escolta, i l’escolta arriba per la predicació de la paraula de Crist.
18 Ara bé, jo pregunto: És que no l’han escoltada? I tant que sí! El seu anunci s’ha escampat a tota la terra, i les seves paraules, fins als límits del món.
19 Encara pregunto: És que Israel no ha comprès? Moisès és el primer de contestar: Jo, per a engelosir-vos, em valdré d’un poble que no és poble; em valdré, per a irritar-vos, d’un poble sense seny.
20 I Isaïes arriba a dir: M’he deixat trobar pels qui no em cercaven; m’he manifestat als qui no em consultaven.
21 En canvi, d’Israel diu: Tot el dia tinc les mans esteses cap a un poble desobedient i rebel.