Romans 2:15

Referències creuades

• 2 Corintis 5:11 Sabent què vol dir venerar el Senyor, intentem de convèncer els homes. Déu prou que ens coneix, i espero que en la vostra consciència també vosaltres ens coneixeu.
• Titus 1:15 Tot és pur per als qui són purs. En canvi, per als qui estan tacats i no creuen, res no és pur: tenen tacats l’enteniment i la consciència.
• Romans 1:18-19 La indignació divina es revela des del cel contra tota la impietat i la injustícia dels homes que ofeguen la veritat amb el seu obrar injust. Parlo dels qui coneixen allò que podem saber de Déu, perquè Déu mateix els ho ha fet conèixer.
• 2 Corintis 1:12 Si d’alguna cosa ens podem gloriar, és d’allò que assegura la nostra consciència: que ens hem comportat enmig del món, i especialment entre vosaltres, amb la simplicitat i la sinceritat que venen de Déu; ens guiava la gràcia divina i no una saviesa humana.
• Job 27:6 M’aferro fermament a la meva justícia, cap dels meus dies no increpa el meu cor.
• Romans 9:1 Unit a Crist i tenint per testimoni la meva pròpia consciència guiada per l’Esperit Sant, declaro amb tota veritat, i no menteixo,
• 1 Timoteu 4:2 Aquests actuaran amb la hipocresia dels mentiders, amb la pròpia consciència marcada amb ferro roent:
• 1 Joan 3:19-21 D’aquesta manera coneixerem que som de la veritat i davant de Déu mantindrem en pau la nostra consciència. Perquè, encara que la consciència ens acusi, Déu és més gran que la nostra consciència i ell ho sap tot. Ara bé, estimats, si la consciència no ens acusa, podem estar plens de confiança davant de Déu
• 1 Reis 2:44 El rei va dir encara a Ximí: —Tu saps prou bé tot el mal que vas fer al meu pare David i el tens present. Ara el Senyor fa recaure la teva maldat sobre el teu cap.
• Gènesi 42:21-22 Es deien els uns als altres: —Ara paguem el mal que vam fer al nostre germà, perquè no el vam escoltar quan vèiem que, angoixat, ens suplicava. Per això ara ens cau al damunt aquesta tribulació. Rubèn els respongué: —¿No us ho vaig dir, que no féssiu aquell disbarat amb el noi? Però no me’n vau fer cas. I ara ens deman
• Gènesi 3:8-11 Quan l’home i la dona van sentir els passos del Senyor-Déu, que es passejava pel jardí a l’aire fresc de la tarda, es van amagar entremig dels arbres del jardí, perquè el Senyor-Déu no els veiés. Però el Senyor-Déu cridà l’home i li va dir: —On ets? Ell li va respondre: —He sentit que et passejaves pel jardí i, com que
• Fets 24:16 Per això m’esforço a guardar sempre irreprensible la meva consciència davant de Déu i davant els homes.