Sixt I
Papa Sixt I
Qui va ser
Papa St. Sixtus Jo (en els documents més vells, Xystus és l'ortografia utilitzada pels primers tres papes d'aquell nom), va tenir èxit St. Alexander i va ser seguit per St. Telèsfor. Segons el "Catàleg liberià" de papes, va governar l'Església durant el regnat d'Adrian "un conulatu Nigri et Aproniani usque Vero III et Ambibulo", allò és, des de 117 a 126. Eusebi, que dins el seu "Chronicon" va fer ús d'un catàleg dels papes diferents des del va utilitzar dins el seu "Historia ecclesiastica", estats dins el seu "Chronicon" que Sixtus era papa des de 114 a 124, mentre en la seva "Història" li fa governa des de 114 a 128. Totes autoritats acorden que va regnar sobre deu anys. Era un romà de naixement, i el nom del seu mossèn era Pastor. Segons el "Liber Pontificalis" (ed. Duchesne, jo, 128), va passar el següent tres ordenances: (1) que cap però els ministres sagrats són permesos per tocar els atuells sagrats; (2) aquells bisbes que ha estat convocat al Sant Veu , al seu retorn, no ser rebut per la seva diòcesi excepte damunt presentant lletres Apostòliques; (3) que després del Prefaci en el Màssic el capellà recitarà el Sanctus amb les persones. El "Felician Catàleg" de papes i el diversos martyrologies li dóna el títol de màrtir. El seu festí és celebrat el 6 d'abril. Va ser enterrat dins el Vaticà, al costat de la tomba de St. Peter. Les relíquies seves són dites a ha estat transferit a Alatri en 1132, encara que O Jozzi ("Il corpo di S. Sisto Jo., papa e martire rivendicato alla basílica Vaticana", Roma, 1900) competeix que són encara dins la Basílica de Vaticà. Butler (Vides dels Sants, 6 abril) estats allò Climent X va donar alguns de relíquies seves a Cardinal de Retz, que els va col·locar en l'Abadia de St. Michael en Lorena.
El Xystus que és commemorat en el Cànon de la Massa és Xystus II, no Xystus jo.