Pius XII

Qui va ser

Eugenio Maria Giuseppe Pacelli, que esdevindrà papa amb el nom de Pius XII, neix a Roma el 2 de març de 1876, fill de Virgínia Graciosos i de Filippo Pacelli. Treta d'una família molt endinso a les oficines jurídiques de la Curia Romana, en quant el pare era degà dels advocats concistoriali i el germà, Francesco, era giureconsulto de la Santa Seu i component de la Comissió Vaticana que va preparar la redacció dels Patti Lateranensi.

Estudiant prop de la Universitat Gregoriana i el Pontifici Ateneu del Seminari Romano del Apollinare, per motius de salut vivia prop de la família i no en els Col·legis. Aconseguida amb el màxim dels vots la llicencia en teologia i en utroque iure, ordenat sacerdot el 2 d'abril de 1899, va ser assumit de seguida com minutante de la Secretaria d'Estat de la Santa Seu i utilitzat en l'àmbit de la Congregació dels Negocis Eclesiàstics extraordinaris, de la qual va esdevenir subsecretari el 1911 i secretari el 1914, i on es va fer apreciar quin col·laborador del Cardenal Pietro Gasparri en la preparació del Codi de dret canònic, promulgat el 1917 pel Papa Benet XV.

En el mateix any, mentre es combatia la primera guerra mundial, va ser nomenat Arquebisbe titular de la seu de Sardes (Anatòlia) i Nunzio apostòlic a Munic, on es va comprometre a assistir els presoners i la població alemanya extremada per les dificultats del conflicte i de la derrota militar.

El 1920 va ser nomenat Nunzio prop de la nova República d'Alemanya decretada per l'Assemblea de Weimar, i en tal oficina va operar per concloure acords de la Santa Seu amb Baviera (1925) i amb Prússia (1929).

Creat Cardinale el 16 de desembre de 1929 de Pius XI i tornat a trucar a Roma, el 7 de febrer de 1930 va ser nomenat Secretari d'Estat com successor del Cardenal Gasparri. Sobre mandat del Papa, que entre altres apreciava en el seu col·laborador el notable coneixement de nombroses llengües, el Pacelli va intervenir quin Llegat pontifici als Congressos Eucarístics de Buenos Aires (1934) i de Budapest (1938), a les celebracions de Lourdes (1935) i de Lisieux (1937) i a diverses missions particulars, entre les quals és oportú recordar la del 1936 als Estats Units, on va tenir col·loquis amb el President Roosevelt. El seu profund coneixement de la llengua alemanya ho va comprometre per la realització del Concordat de la Santa Seu amb Alemanya d'Hitler (1933), quantunque temés en sortida la fallida de l'acord. El qual, en canvi, va valer a tutelar d'alguna manera el món catòlic en el Reich nazi.

Després de la mort de Pius XI, 10 de febrer de 1939, el 1° març següent es aperse el Conclave, que l'endemà va triar el nou Papa: Pius XII. Això el nom triat per Eugenio Pacelli, el qual va començar així el seu al llarg de Pontificat (ben 19 anys, del 1939 al 1958), un dels més difícils i dramàtics Pontificats entre els tants que l'Església recorda en el transcurs de dos mil·lennis.

Home de grandíssima experiència diplomàtica, ell adverteix que ho espera un dels més afligits períodes històrics. Des de la seva primera intervenció, el Radiomessaggio Dum gravissimum del 3 de març de 1939 dirigit al món intiero, ell expressa la pròpia preocupació per quant es tem: «En aquestes hores trepide, mentre tantes dificultats semblen oposar-se a la realització de la veritable pau, que és l'aspiració més profunda de tots, Nosaltres llevem, supplichevoli a Déu, una especial pregària per tots aquells a qui incumbeix l'altíssim honor i el pes molt greu de guiar els pobles en el carrer de la prosperitat i del progrés civil».

Mentre per reservats carrers diplomàtics interessa nombroses personalitats polítiques, entre les quals Franklin Delano Roosevelt i Benito Mussolini, perquè s'eviti la guerra, el 2 de juny davant del Sagrat Col·legi renova la pròpia imploració a Déu perquè en els cors dels governants i dels pobles operi el bufo de la pau.

Desgraciadament el perill del sagnant conflicte internacional es fa més assillante, tant que el 24 d'agost de 1939 Pius XII dirigeix a tot el món el Radiomessaggio Una hora greu, amb el qual invoca encara una vegada la pau: «És amb la força de la raó, no amb la de les armes, que la Justícia es fa carretera… La política emancipada per la moral traeix aquells mateixos que així la volen. Imminent és el perill, però és encara temps. Res és perdut amb la pau. Tot pot ser-ho amb la guerra».

Font: Vatican.va