Qui va ser
Bohemi d'origen, tenia un nom eslau: Voytèch. Després, estudiant a Magdeburgo, ha estat cresimato de l'arquebisbe local Adalberto, per tant ha decidit de dir-se com ell. A 27 anys és ja arquebisbe de Praga. És el segon pastor de la ciutat. Però en aquesta terra encara pagana Adalberto veu fracassar el seu esforç d'evangelització, i el 988 abandona Praga per Roma, on es fa benedictí. Però papa Joan XV el rimanda a Praga. Però és encara una fallida. El 994 torna al seu monestir sobre l'Aventí. Aquí ve a trobar-ho Otó III. Però per Adalberto arriba també una notícia terrible: a Bohèmia hi ha hagut una massacre dels seus ajuntats. A més papa Gregori V el rimanda a Praga, on tanmateix per voler del duc de Bohèmia no pot entrar a ciutat. Es dirigeix així al nord, missioner entre els prussians. El rei de Polònia, Boleslao el Valorós, ho ajuda amb un estoc a penetrar a Prússia, fins a Danzica. D'allà ell prossegueix inerme amb pocs monjos, però el seu treball missioner dur amb prou feines pocs dies: a la primavera del 997 Adalberto i els seus companys venen trucidati prop de la costa bàltica. (Passar)
Etimologia: Adalberto = d'il·lustre noblesa, de l'alemany
Font: santiebeati.it