Qui va ser
Bobbio, VII segle T ra els 26 sants venerats en la basílica abacial de Bobbio, descansa el monjo Al, que la seva vida, embolicada en el misteri, hi arriba com un fragment d'una època llunyana. Les seves despullades, custodiades en una urna lignea des del 1482, expliquen silenziosamente la història d'un home que va dedicar la seva existència a la fe i a la regla de San Colombano. A l'i els seus confrares, com virgulti verdeggianti al voltant de la planta mare, envolten el sarcòfag del seu pare espiritual, el gran Colombano, fundador de l'abadia. La seva santedat, testificada pel culte ininterromput dels monjos bobbiesi, hi convida a explorar els plecs de l'Edat mitjana, quan Bobbio era un far de cultura i espiritualitat.
Únic sant amb aquest nom, Al forma part del nombrós stuolo de 26 sants, sepolti en l'església inferior de la Basílica abacial de Bobbio, al costat del sarcòfag que conté les relíquies del gran sant irlandès Colombano (Leinster, 540 ca. - Bobbio, 615), fundador de l'abadia benedictina. Les relíquies posades com “virgulti verdeggianti al voltant de la planta mare”, van ser agençades en una urna lignea tancada per cristalls, del bisbe de Bobbio Mundans i de l'abat Antonio de Pavia el 1482-83, després d'haver-les tretes del lloc humit i subterrani on jeien de vuit segles. El 1910 va ser efectuada el reconeixement canònic del bisbe Marelli, que les va col·locar en el nou altar marmori, donat pels pelegrins irlandesos a Bobbio, guiats pel cardinal primat M. Logue. Els 26 sants, entre què el monjo Al, van ser militants sota la regla de sant Colombano i van viure o eren procedents de la cèlebre Abadia de Bobbio (un temps formant part de Ligúria, avui a província de Piacenza), fundada el 614 i que va ser far de cultura en l'Edat mitjana; d'aquella florescent comunitat monàstica, va provenir papa Silvestro II, l'abat Gerberto. Els sants estan subdividits així: 4 abats, Colombano, Attala, Bertulfo, Bobuleno; 19 monjos, Agibodo, Teodebaldo, Walcario, Al, Teoperto, Rattaldo, Cumberto, Suniberto, Andrea, Leone, Giovanni, Pietro, Bladulfo, Maroneo, Bandacario, Lleopard, Tumprando, Cumiano i Romano; 3 verges, Peronella, Suniverga i Rotrada. A part dels més coneguts, com el fundador i els abats, de l'i dels altres monjos se sap poc, però de les seves virtuts, fa fe el culte ininterromput conservat pels monjos, que en van celebrar la festa primera el 31 d'agost després el 16 de març, fins a la supressió napoleònica de l'abadia el 1795. En el ‘Propi’ de la diòcesi de Bobbio, la celebració ha quedat de totes maneres al 16 de març.
Font: santiebeati.it