Qui va ser
La ‘Vita’ d'aquesta santa del temps de Dioclecià, ressent de tota la influència que han tingut en els segles següents les narracions de la vida i martiri dels tants sants dels primers temps del Cristianisme. Una part històrica, una part llegendària, una part per tradició. Anastasia filla de Pretestato i dona de Publi era tota dedicada a l'assistència dels cristians de Roma, a què una llei iniqua, prohibia de dur a terme qualsevol ofici. El marit contrarissimo castigava amb crueltat cada seva desobediència, era confortada de totes maneres pels consells de s. Crisogono, també ell perseguit i incarcerato. Mort el marit, va poder més lliurement exercitar la seva caritat cristiana. El seu conseller Crisogono va ser transferit a Aquileia a la cort imperial, Anastasia ho va acompanyar en el viatge de Roma i va assistir a l'interrogatori i després a la seva decapitació, el cos va ser abandonat prop de l'habitació de les tres germanes cristianes Àgape, Chionia, Irene, les quals amb l'ajuda del sant capellà Zoilo, li van donar sepultura i per això van ser aturats tots. Després Dioclecià va partir per Macedònia portant amb si tots els cristians empresonats i amb aquests també Anastasia; de Macedònia es va traslladar cap a Sirmio en la Il·líria, aquí li van ser denunciats com a cristians fuggiaschi, la matrona Teodota i els seus tres fills, que va fer incarcerare. L'interès que Anastasia tenia per la sort dels quatre, insospettì els pagans que la van denunciar al prefecte Probo; aquests després d'interrogatoris i vanes temptatives de fer-les abjurar la fe cristiana, la va tenir a les soques per un mes i després el va embarcar sobre un naviglio forato, juntament amb altres cristians i delinqüents i iniciats en mar obert per fer-los naufragar i morir. Però aquests evitats miraculosament a la tempestat, van desembarcar a Palmaria, on de nou vaig agafar va ser la seva oferta la llibertat a canvi de l'honor als uns, però darrere de la seva enèsima denegació van ser tots trucidati, mentre Anastasia va haver cremat visqui. Les seves cendres van ser recollides per una dona de nom Apollonia que les va dipositar en una petita església en el seu jardí. Malgrat què aquesta ‘passio’ sigui mancada de valor, és cert qual el culte per un s. Anastasia màrtir a Sirmio és antiquíssim i es va difondre després a Constantinoble i a Roma. A Sirmio les seves relíquies van ser venerades fins al 460 aproximadament, quan després el patriarca Gennadio les va fer transferir a Constantinoble en l'església que després d'ella va agafar el nom; a Roma sin del segle IV existia una església titular, ja a ella encapçalada en ple centre de les memòries paganes (Circ Màxim, Palatí). A principis del segle VI el nom de la màrtir romana Anastasia va ser inserit en el Cànon de la celebració de la Messa, la festa era al 25 de desembre. Sin dels temps de s. Gregorio Magno (590-604) en l'església del seu “títol” se celebraven les tres Posades nadalenques i la segona era dedicada ja a la santa i celebrada pel papa en persona; avui la celebració és reduïda a una memòria en la segona Messa dicta en Aurora, donada la solemnitat del Nadal. És representada sense particulars atributs entre les verges en corteo en l'església de s. Apollinare Nou, present també en la porta de bronze de s. Marco a Venècia, en la catedral de Zara, en l'abadia de Benediktbeuren. En l'antiguitat les van haver dedicat diverses esglésies entre què la de Verona i l'altra antiquíssima i importantíssima per l'aspecte històric i arqueològic a Roma, ja citada, la qual en el segle VII era enumerada ja com la tercera església més important després del Laterano i s. Maria Major. També la Catedral de Zara (Dalmàcia) és a ella dedicat.
Font: santiebeati.it