Qui va ser
Flamske, Alemanya, 8 de setembre de 1774 – Dülmen, Alemanya, 9 de febrer de 1824 De nena feia la pastorel·la i va advertir la vocació a consagrar-se al Senyor, trobant tanmateix l'oposició del pare. Durant la seva joventut Déu la va satisfer de grans dons, quins fenòmens d'èxtasi i visions, però a causa d'això va ser rebutjada per diverses comunitats. El 1802, a 28 anys, amb l'ajuda de l'amiga Clara Soentgen va obtenir d'entrar en el monestir de les Canonichesse Regulars de S. Agustí de Agnetenberg prop de Dülmen. La vida en monestir va ser per ella molt dura, perquè no era de la mateixa condició social de les altres i això les era fet pesar, com pures se les renyava d'haver estat acollida darrere d'insistents pressions. A més va sofrir de diverses malalties i a conseqüència d'un accident del 1805 va ser obligada a estar gairebé contínuament en la seva habitació del 1806 al 1812. De pagesa aconseguia tenir amagats els fenòmens místics que es manifestaven en ella, però en el monestir algunes monges per zelo o per ignorància la van fer objecte d'insinuacions malignes i sospiti de cada gènere. El 1811 el convent va ser suprimit per les lleis napoleòniques. Anna Caterina Emmerick es va posar aleshores al servei del sacerdot Giovanni Martino Lambert, en l'a qui casa, a finals del 1812, els fenòmens místics es van multiplicar i va rebre les stigmate. Per dos mesos va aconseguir tenir-les amagades, però el 28 de febrer de 1813 no va poder deixar més el llit, que va esdevenir el seu instrument d'expiació pels pecats dels homes, unint els seus patiments a les de la Passió de Jesús. Va tenir visions concernents la vida de Jesús i de Maria, però sobretot de la Passió de Crist, de què ha agafat inspiració per la seva cèlebre pel·lícula el realitzador Mel Gibson. La mística va fer identificar la suposada casa de la Mare de Déu a Efes i el castell de Macheronte en el qual hauria estat decapitat sant Giovanni Battista. San Joan Pau II l'ha declarat Beata el 3 d'octubre de 2004.
Finalment aquesta venerable monja, mística, veggente, estigmatitzada del segle XVIII, ha arribat al final d'un llarg procés de canonització, durat més de 135 anys, papa Joan Pau II l'ha escrit en el registre dels Beats el 3 d'octubre de 2004. Anna Catharina Emmerick va néixer el 8 de setembre de 1774 a Flamske bei Coestfeld (Westfalia, Alemanya); els seus pares Bernardo Emmerick i Anna Hillers, eren d'humil condició però bons catòlics. De nena feia la pastorel·la i en aquest període va advertir la vocació a fer-se religiosa, però trobant l'oposició del pare; durant la seva joventut Déu la va satisfer de grans dons, com a fenòmens d'èxtasi i visions. Però això no les giovò, en quant va ser rebutjada per diverses comunitats; el 1802 a 28 anys, gràcies al interessamento de l'amiga Clara Soentgen, una jove de la burgesia, va obtenir al final d'entrar en el monestir de les Canonichesse Regulars de S. Agustí de Agnetenberg prop de Dülmen. La vida en el monestir va ser per ella molt dura, perquè no de la mateixa condició social de les altres i això les era fet pesar, com pures se les renyava d'haver estat acollida darrere d'insistents pressions. A això es va afegir que va sofrir de diverses malalties, per les conseqüències d'un accident patit el 1805, va ser obligada a estar gairebé contínuament en la seva habitació, del 1806 al 1812. Quan era una pagesa aconseguia tenir amagats els fenòmens místics que es manifestaven en ella, però en el monestir, un ambient més estret, això no les aconseguia, per tant algunes monges o per zelo o per ignorància la van fer objecte d'insinuacions malignes i sospiti de cada gènere. El 1811 el convent va ser suprimit per les lleis franceses de Napoleó Bonaparte i les monges disperses; Anna Caterina Emmerick el 1812 es va posar aleshores al servei d'un sacerdot, emigrat a Dülmen procedent de la diòcesi francesa d'Amiens, don Giovanni Martino Lambert. Ed a casa del sacerdot a finals d'aquell any, els fenòmens sempre presents abans, es van multiplicar i en els darrers dies de desembre de 1812 va rebre les stigmate; per dos mesos va aconseguir tenir-les amagades, però el 28 de febrer de 1813 no va poder deixar més el llit, que va esdevenir el seu instrument d'expiació pels pecats dels homes, unint els seus patiments a les de la Passió de Jesús. Va ser sotmesa a una perquisició sobre les stigmate, sobre els patiments de la Passió i sobre els fenòmens místics que es manifestaven en ella, perquisició que va confirmar la seva absoluta innocència i el caràcter sobrenatural dels fenòmens. Se sap que va tenir visions concernents la vida de Jesús i de Maria, però sobretot de la Passió de Crist; per exemple va fer identificar la casa de la Mare de Déu a Efes i el castell de Macheronte en el qual va ser decapitat sant Giovanni Battista. Ha esdevingut difícil saber quins visions van ser efectivament seves, perquè un seu contemporani, el poeta i escriptor Clemente Brentano (1778-1842) les va publicar fent de les afegides i ornaments al seu conte, creant així una gran confusió, que va pesar fortament sobre el futur procés de beatificació. Anna Caterina Emmerick va morir a Dülmen el 9 de febrer de 1824, esdevenint una de les Servidores de Déu més conegut a Europa. Per la pertinença de monja a l'Orde de les Canonichesse Regulars, els monjos Canònics Regulars de sant Agustí van promoure la seva causa de beatificació, que com ja apuntat va patir diverses batudes d'aturada, intervencions de bisbes i del mateix papa Lleó XIII, implicacions en els esdeveniments polítics d'Alemanya, etc., fins que el 4 de maig de 1981 hi va haver el decret sobre la introducció de la causa.
Font: santiebeati.it