Qui va ser
Rivoli, Torí, 1423 c. - Tunis, #Tunísia, 10 d'abril de 1460 OTAN a Rivoli (Torí) al voltant del 1423, Antonio Neyrot va entrar entre els Dominicans, rebent el vestit, en el convent de San Marco a Florència, de sant Antonino, el futur arquebisbe de la ciutat. Es va embarcar per un perillós viatge a Sicília. La trencada era, efectivament, batuda pels pirates: i si la primera vegada li va anar bé, de tornada de Sicília per Nàpols el nostre va ser capturat. Era el 1458 i el religiós va ser conduït com a esclau a Tunis. Aquí, sota les pressions dels sarraïns, va abjurar la fe i es va casar. Però li va aparèixer en somni Antonino, mentrestant mort, que ho va convidar a penedir-se. En el Dijous Santo del 1460 va remetre el vestit i va professar públicament la seva fe davant del sultà. Un gest que li va costar la vida. De seguida el cos va ser adquirit per mercaders genovesos i, el 1469, Amadeu de Savoia ho va fer portar a Rivoli, on descansa. Clement XIII n'ha aprovat el culte com Beato el 1767.
Emblema: Palma Martirologio Romano: A Tunis sobre la costa de l'Àfrica septentrional, beat Antonio Neyrot, sacerdot de l'Orde dels Predicadors i màrtir, que, conduït amb la força a Àfrica dels pirates, va renegar la fe, però, amb l'ajuda de la gràcia divina, el Dijous Santo va reprendre públicament l'hàbit religiós, expiant la precedent culpa amb la lapidació.
Per naixement és piemontès, però no tenim notícies certes sobre el seu origen. Comencem a conèixer-ho quan demana de ser acollit en el convent dels Dominicans a Florència. El convent és allò ja pertanyent als Silvestrini, així anomenats per sant Silvestro Guzzolini, que els va fundar en el segle XIII: hora és confiat als Dominicans, que l'han fet remetre a nou amb l'ajuda de Cosimo de’ Mèdici el Vell, que a Florència és sobirà sense corona ni tron ni títols. I realment en aquesta època ho està affrescando fra Giovanni de Fiesole, que el món coneixerà com Beato Angèlic. Prior d'aquesta comunitat és Antonino Pierozzi, que ha guiat ja altres comunitats a Cortona, Roma i a Nàpols, i que està a punt d'esdevenir arquebisbe de Florència. El jove Neyrot de Rivoli és un dels darrers joves que Antonino ha pogut seguir abans de passar al govern de la diòcesi, cridant-ho carrer carrer als ordes sagrats, i sempre posant-ho en guàrdia contra la pressa: per aconseguir bo dominicà, li repetia, cal molt estudi, amb molta pregària i molta paciència. Però ell no coneix la paciència. Suporta malament el lent apprendistato sobre els llibres. Es considera ja molt preparat, voldria anar patit en primera línia. Insisteix amb els superiors, demana de ser enviat a Sicília. Li responen de no. Aleshores decideix apel·lar-se a Roma, i va a acabar que hi aconsegueix: per insistència la seva, per recomanacions acreditades, chissà. A Sicília hi arriba de veritat, amb tots els permisos romanís. El 1458 – i encara per raons que no es coneixen – s'embarca de Sicília dirigit a Nàpols, segons alguns; o bé, segons altres, cap a Àfrica: una hipòtesi que semblaria en línia amb les seves conegudes impaciències missioneres. Però aquesta és també una temporada de pirates, i en aquests es imbatte justament la seva nau: així ell arriba de veritat a Àfrica, però com a esclau. Desembarca a Tunis, que a l'època és la florescent capital d'un vast estat berber, creat per la dinastia musulmana dels Almohades, i del segle XIII sota el govern dels emirs Hafsidi. Un sòlid estat autònom, llegat per intenses relacions comercials amb els Països mediterranis. Pare Neyrot és per tant arribat – sigui també de manera inesperada – a Àfrica de rievangelizzare, a la terra dels seus entusiasmes. Però ràpidament aquesta esdevine-la terra de totes les fallides. El predicador impacient dels temps florentins traeix els seus vots, llença el vestit dominicà i renega la fe, agafa dona i es fa públicament musulmà. Mentrestant a Florència, el maig de 1459, mor el bisbe Antonino, el seu mestre poc escoltat, i la notícia ho assoleix a Tunis. (Segons una altra versió, el bisbe li hauria aparegut en somni després de la mort). D'aquí agafa arrencada per Antonio la senda de la tornada, que és ràpid i sense incerteses. No només ell retroba dins de si la fe cristiana, però de seguida la proclama públicament davant de l'emir i amb a sobre el vestit de dominicà. Això comporta la condannaa mortes, que és executada a Tunis mitjançant lapidació. Això succeeix, segons el Martirologio romà, en la feria cinquena en Coena Dòminos, o sigui el Dijous sant, en l'any 1460. Mercaders genovesos reporten a Itàlia el seu cos, que el 1464 assoleix la ciutadana nativa, Rivoli, on és venerat encara en la nova església parroquial de Santa Maria de la Stella. Clement XIII n'ha aprovat el culte com Beato el 1767.
Font: santiebeati.it