Qui va ser
† 1029 N ato d'humil família al voltant del 960, es va distingir com a bisbe i teòleg, renovant el col·legi de la catedral de Chartres i transformant-la en un centre cultural de relleu. Canònic, cancelleres i tesoriere, va succeir al bisbe Raoul el 1006, combatent la simonia i promovent la reforma. Va reconstruir la catedral després de l'incendi del 1020, elevant-la a magnífica obra d'art. La seva fama d'home de Déu, per les seves virtuts i la seva doctrina, ho va portar a ser venerat com sant ja en vida. La seva devoció a la Verge Maria és testificada per una llegendària curació miraculosa. El seu culte litúrgic va ser reconegut oficialment en el segle XIX, fixant la seva festa al 10 d'abril, aniversari de la seva mort.
Martirologio Romano: A Chartres a França, sant Fulberto, bisbe, que molts va nodrir amb la seva doctrina; va iniciar amb munificenza i operosità la construcció de l'església catedral i va promoure la pietat cap a la Verge Maria Regina de la Misericòrdia.
Va néixer cap al 960 d'humil família; efectivament, ell es diu pauper de sordes levatus. No es coneix en mode cert el seu lloc d'origen, no sent probanti els documents sobre aquest punt. Ha estat suposat el seu país natal Aquitània, potser Poitiers; segons altres s'ha cregut fosses Roma o almenys Itàlia; actualment es pensaria en el nord de França. A Reims va ser alumne de Gerberto, el futur papa Silvestro II i no va ser monjo, com alguns han afirmat sense proves suficients. Va arribar a Chartres cap al 990, on la seva embranzida va renovar magníficament el col·legi de la catedral, que va esdevenir el centre cultural de França; els seus alumnes venien també de lluny i molts d'aquests van ser personatges que es van distingir en la vida. Canonge i cancelleres de l'Església de Chartres, tesoriere de S. Ilario de Poitiers, va succeir a Raoul, mort el 1006, bisbe de Chartres. Gaudint d'un gran prestigi prop dels reis, ell va contribuir a la renovació espiritual del seu temps amb la paraula, els escrits, la direcció de les ànimes, l'acció pastoral, combatent la simonia, incitant a la reforma, esforçant-se de mantenir la pau, defensant la llibertat de l'Església. Va reconstruir la seva catedral després de l'incendi del 1020 fent del nou edifici una gran obra d'art. Va morir el 10 apr. 1028 i va ser inhumat en l'església abacial de Saint-Père-en-Vallée, restaurada de seguida; amb el temps s'ha perdut rastre de la seva tomba. Encara viu era considerat ja com a home de Déu (sanctissimus) per les seves virtuts, la seva humilitat, el domini de si, la seva fe, la seva caritat, la seva acció pastoral, la seva doctrina sempre rica de nutrimento espiritual, la seva devoció cap a la S.ma Vergine, el seu zelo en el glorificar-la, en el proclamar-la Reina de misericòrdia, en el fer-ne celebrar amb pompa la festa de la Natività. Una llegenda precoç explica que, malalt, va tenir una aparició de la Verge Maria que ho va guarir a l'instant : això revela l'alta idea que es tenia de la seva pietat, així recompensada. Un retrat del segle XII ho retrata amb l'aurèola dels sants. En el segle XVII una incisió d'un messale de Chartres i de les litanie de Poitiers li donen el títol de sant. El seu culte litúrgic a Poitiers data des del 1855, a Ghartres des del 1861. La seva festa és fixada al 10 apr., dia aniversari de la seva mort; aquesta comporta una Messa especial i alguna pregària pròpia en l'Oficina.
Font: santiebeati.it