Qui va ser
Va néixer a Würzburg, a Alemanya, d'una família noble. Aviat es va apropar a la fe catòlica complint els estudis teològics a Colònia, on va esdevenir capellà. Va rebutjar, tanmateix, el càrrec de bisbe que li va haver proposat, perquè desitjava dedicar-se enterament al ministeri i a la pregària. Per això va fugir a París, on va ocupar els malalts de còlera, guarint-los miraculosament i, també aquí, li va haver ofert el càrrec de bisbe, que va rebutjar novament escapant a Pavia. La ciutat, tanmateix, era en mà a seguidors del arianesimo i del catarismo, heretgies contra què Aquilino predicava i que li van costar la vida en el moment en què es va portar a Milà, on, en una nit del 1015, va ser acoltellat per un grup d'heretges. El seu cadàver va ser tret d'una fogna, als voltants de Porta Ticinese d'alguns facchini, que ho van portar en l'oratori de la propera basílica de San Lorenzo. El seu cos va ser després sepolto en la Capella de la Reina, que va ser dedicada de seguida al sant. En aquesta capella, fins avui, es pot veure l'urna que en conserva les relíquies. (Passar)
Patronato: Facchini
Emblema: Palma, coltell
La vida
La narració més antiga de la vida d'aquest Sant és continguda en l'edició del 1582 del Breviari Ambrosià, a cura de Pietro Galesino.
Aquilino va veure la llum a Würzburg a la Baviera alemanya, d'una família noble. Sin de la infantesa va viure de manera intensa la caritat, tant d'implicar els seus coetanis i reportar-los a la fe. Va estudiar després al col·legi dels canonges de Colònia, ciutat en la qual va ser ordenat sacerdot.
Poc després del ordinazione, va haver de tornar en la seva ciutat natal a causa de la mort dels pares i va distribuir als pobres l'herència que havia rebut. Tornat a Colònia, va ser unànimement triat com a successor del bisbe a la mort d'aquest darrer.
Aquilino, tanmateix, va rebutjar l'encàrrec i va fugir a París. També en aquell lloc es va distingir per la seva caritat, intervenint en primera persona durant una epidèmia de pesta. Però també aquí va ser proposat com a bisbe i, encara una vegada, es va allunyar.
Va arribar així doncs a Ticinum (l'actual Pavia) i, des d'allà, va passar a Milà, amb l'intent de venerar les relíquies de santa Ambrogio, a qui era molt devot. Va defensar la fe catòlica amb la seva predicació, vegada a recuperar els fidels de les heretgies més difoses, com les del catarismo i del arianesimo.
El martiri
Un dia, mentre es portava pregar davant de les restes de santa Ambrogio, com feia sovint, va caure en un aguait per part d'alguns heretges, que el trafissero a la gola amb un punyal i ho van deixar a terra en una roggia. L'any del seu martiri no és segur, però oscil·la, segons els estudiosos, entre 1015 i 1018.
Una antiga tradició explica que alguns facchini, encarregats del transport de les mercaderies de Pavia a Milà al llarg del riu Ticino, van trobar el cadàver d'Aquilino i ho van transportar en la propera basílica de San Lorenzo Major. Va ser així doncs sepolto en la capella de San Genesio o “Capella de la Reina”, que després va ser dedicada a ell.
El culte
El primer document sobre sant Aquilino sobresurt al 1465, quan va ser aprovada una confraria a ell titulada. L'aprovació del seu culte va passar amb la butlla pontifícia del 1469, mentre en el Messale Ambrosià del 1475 la seva memòria litúrgica va ser fixada al 29 de gener.
San Carlo Borromeo, arquebisbe de Milà, el 1581 ho va proclamar compatrono de la ciutat: en va incentivar el culte, en especial com a protector contra la pesta. A l'època del Borromeo s'ha consolidat també la iconografia de sant Aquilino, retratat en hàbits sacerdotals, amb un punyal infilzato en l'amb l'i en mà la palma del martiri. Les seves despullades van ser inserides de seguida en una urna de plata i cristalls de rocca i posades sobre un apposito altar de la capella on ja havien estat sepolte.
Fins al segle XIX, el 29 de gener de cada any es duia a terme un corteo en el qual els facchini milanesos, seguicis de les autoritats civils, portaven a la basílica de San Lorenzo dels ciris i un otre d'oli, per atiar el llum votiu al costat de l'urna de sant Aquilino.
Actualment, el corteo és substituït per una processó interior a la basílica, que culmina sempre en la capella de sant Aquilino i veu de totes maneres la presència d'exponents del Municipi de Milà.
Autor: Emilia Flocchini
Font: santiebeati.it