Qui va ser
Armagilo, que el seu nom és una forma llatinitzada de Arthmaël, va néixer a Gran Bretanya en el segle VI i va estudiar amb la guia de l'abat Carentmaël. Colpejat per les paraules de Crist, narrades en l'Evangeli i que havia sentides en una església, va decidir comprometre's en la difusió del Cristianisme i es va embarcar per anar a França. Una vegada arribat sobre la costa occidental del Golf de Léon (Finistère) a Bretanya, juntament amb el seu mestre i altres companys, hi va fundar el monestir de Plonarzel; però després d'un cert temps la tranquil·litat de la Comunitat, va ser posada en perill de l'usurpador Conmaro, que havia assassinat Jona el cap de les tribus del lloc. Armagilo es va refugiar a París, sota la protecció de Childeberto I rei merovingio i el 555, després que Conmaro va ser assassinat pel fill del difunt Jona, va retornar a Bretanya, obtenint la concessió d'una terra en els voltants de Rennes, on ripristinò la seva comunitat, donant origen a l'abadia i al centre de Saint-Armel-des Bochaux. Va morir probablement cap al 570 en el monestir de Ploërmel (en el golf del Morbihan) que havia fundat en el bosc de l'actual Paimpont. El culte per s. Armagilo es va difondre llargament a Bretanya, superant-ne els límits cap a les altres regions franceses; nombrosos països bretons van agafar el seu nom. Durant el regne d'Enric VII d'Anglaterra (1457-1509) el culte va començar a difondre's a Gran Bretanya i el 1498 el seu nom va ser introduït en el Messale de Salisbury; a Londres és recordat amb el nom de Ermyn. El conte de la seva ‘Vita’ ha estat escrit en el segle XII i va ser inserit en el Breviari de Saint-Pol-de Léon, imprès el 1516. La celebració litúrgica és al 16 d'agost.
Autor: Antonio Borrelli
Les primeres testimonis de l'existència de Sant Armagilo sobresurten al segle XII, encara que amb cada probabilitat els esdeveniments narrats són de considerar-se llegendaris. Sembla que el sant fos originari de Gal·les i s'hauria format sota la guia de l'abat Carentmael. Armagilo va meditar de dedicar la seva vida enterament a Déu i, assumits els vots monàstics, es va traslladar a Harmònica amb el seu mestre i altres companys. Juntament amb Plouarzel van conduir una vida improntata a l'Evangeli, però van ser obstaculitzats en els seus bons propòsits de Conmaro, un usurpador que havia assassinat el cap de les tribus locals, Jona. Van partir aleshores per París, a invocar l'ajuda del rei Childeberto. Després que el 555 el fill de Jona va venjar l'assassinat del pare, Armagilo va rebre en do un terreny prop de Rennes, prop de l'actual Saint-Armel-des-Bochaux, si potè restablir la seva comunitat. Va fundar també un altre nou monestir a Ploermel en el Morbihan, on la mort ho va collir en pau. Nombroses llegendes van sorgir sobre la seva vida: una narra que fins i tot va derrotar un drac portant-ho sobre el Mont Saint-Armel i ordenant-li de llençar-se en el riu sottostante. Ve efectivament habitualment retratat amb l'armadura i el planeta mentre afronta tal drac. Hi ha a més una sèrie d'imatges datades el segle XVI objecte dels vitralls de l'església de Ploermel. Una estàtua del sant es troba en la capella personal d'Enric VII persso l'abadia de Westminster, mentre sobre la tomba del cardenal Morton en la catedral de Canterbury és reproduïda una seva effige.
Per fi altres imatges del sant es poden trobar sobre el dossale de l'abadia de Romsey i en l'església londinenca de Santa Maria aBrookfield. El nom d'aquest sant, italianitzat com Armagilo, és indicat segons les fonts en moltes accepcions: Armel, Ermal, Erme, Arzel, Arkel, Atrhmael i Ermyn. El seu culte es va difondre abundantment, malgrat l'escassetat de notícies sobre el seu compte, és la seva festa, ja citada pel calendari de Sarum del 1498, és reportada avui també del Martyrologium Romanum en data 16 d'agost. Tal document oficial de l'Església l'índica quin ermità, encara que és considerat habitualment abat. De sempre és invocat contra malalties i desgràcies, en particular contra còliques, gotta, paràlisis i reumatismes. El rei Enric VII d'Anglaterra era convençut fins i tot que la intercessió del sant ho hagués salvat per un naufragi sobre la costa bretona.
Autor: Fabio Arduino
Font: santiebeati.it