Qui va ser
Fins a la precedent edició del ‘Martyrologium Romanum’, s. Serena, suposada esposa de l'emperador Dioclecià (243-313) era inserida com a celebració al 16 d'agost, com precedentment l'havia inserit Adone († 875) arquebisbe de Vienne, en el seu ‘Martirologio’ i a continuació en els Martirologi següents, fins al ‘Romà’ sobre citat. En l'actual edició, aquesta no és esmentada més, el perquè scaturisce de la gran incertesa que la concerneix com a esposa de Dioclecià, efectivament Lattanzio (Lucio Cecilio, III-IV sec.) escriptor llatí cristià que va viure al temps i a la cort de Dioclecià, afirma en el seu “De mortibus persecutorem” que la dona i la filla es deien Prisca i Valeria i que van ser obligades a fer ritus pagans. Mentre els llegendaris “Actes” de s. Marcello i de santa Susanna, parlen en comptes d'una emperadriu de nom Serena, dona de Dioclecià, que va intervenir per defensar els cristians de la persecució desencadenada pel marit, la desena i la més violenta. Evidentment la seva intervenció va ser proficuo, atenció el terme de la persecució, perquè el 305 Dioclecià va abdicar i es va retirar a Spalato. Probablement de l'antiguitat, va ser considerada per això, una figura santa de venerar, sense altre amb evident exageració.
Autor: Antonio Borrelli
Font: santiebeati.it