Qui va ser
† Torí, fi segle III «A Torí se celebren els sants màrtirs Ottavio, Solutore i Avventore, soldats de la legió Tebana, els quals, sota l'emperador Massimiano, combatent valorosamente, van ser coronats pel martiri». Així el Martirologio romà explica la història d'aquests tres màrtirs de la fi del segle II. La referència al «valorós combat» es refereix evidentment a la seva determinació en el declarar-se cristians malgrat la persecució instaurada per Massimiano. Dels tres sants una «Passió» del segle V narra que aquests van fugir a la massacre general de Agaunum. Inseguiti, van ser agafats als voltants de Torí: Avventore i Ottavio, assolits, van venir trucidati sobre el lloc. Solutore, en canvi, va aconseguir prosseguir en la fuga fins a les ribes de la Dora Baltea, on, descobert, va ser decapitat. En el lloc de la sepultura dels tres en el segle V va sorgir una basílica. El 1575 va ser encimbellada l'«Església dels màrtirs», que n'alberga encara avui les relíquies. (Passar) Emblema: Palma Martirologio Romano: A Torí, sants Ottavio, Solutore i Avventore, màrtirs. Escolta de RadioMaria:
Santi OTTAVIO, SOLUTORE i AVVENTORE, Màrtirs Absolutament nul·les segur ha estat tramandato sobre aquests gloriosos màrtirs i el seu record hauria anat segur perdut si el primer bisbe de Torí, San Massimo, en el segle IV no hagués citat els seus noms en el títol d'un dels seus sermons. És singular després el fet que en el text ell narri l'esdeveniment d'aquests heroics testimonis de la fe cristiana sense cap puntual referència geogràfica o temporal. De tal text semblaria de poder extrapolar que aquests fossin ciutadans torinesos, o bé primers missioners enviats a evangelitzar la ciutat. Una “passio” datada el segle V, històricament no attendibile, azzardò tanmateix la hipòtesi que aquests poguessin alguns soldats pertanyents a la folta alinea de la llegendària Legió Tebea. San Maurizio, capità, i els seus companys, exèrcit procedent d'Egipte i rebutjats de trucidare altres cristians i sacerificare als uns pagans, van patir el martiri a Suïssa prop de Agaunum, però ben aviat iniziaro a sorgir veus sobre alguns soldats evitats a la massacre i esdevinguts evangelizzatori de les zones limítrofes sobre els diversos vessants dels Alps. S'explicaria de tal manera l'arribada a Torí dels tres sants. Assolits tanmateix pels soldats fidels a l'emperador, Avventore i Ottavio haurien estat assassinats als voltants de la Dora Riparia, mentre Solutore seria aconseguit fugir en el Canavese, però per fi descobert en una pedrera de sorra sobre les ribes de la Dora Baltea als voltants de Caravino i decapitat sobre un sasso que en conservaré els rastres vermiglie de la seva sang. Una matrona romana de Ivrea, impietosita, en va recollir el cos i amb la seva quadriga ho va transportar a Torí, si va recollir les restes dels altres dos màrtirs, i va donar seus comuna sepultura en una capella feta expressament construir als voltants de l'actual Ciutadella de Pietro Micca. A la seva mort també aquesta hi va haver sepolta Tot això va passar a finals del segle III. El bisbe Vittore va fer engrandir l'església cap al 490, fins que el 1006 s'hi va afegir també un monestir benedictí, dedicat a San Solutore i i fundat pel bisbe Gezone, dependent de la celebra Sagrada de San Michele situada en Val de Susa.le relíquies dels tres màrtirs, juntament amb les de Santa Giuliana i de San Gozzelino, segons abat, el 1536 van ser transferides en el santuari torinès de la Consolata, quan el rei francès Francesc I va ordenar d'abatre l'antic monestir. Per fi el 1619 les sagrades restes van venir traslati en la nova església dels Sants Màrtirs en l'actual Carrer Garibaldi, expressament edificada conformement als desitjos del pontífex piemontès San Pius V i del duc savoià Emanuele Filiberto. Aquí els cinc sants són encara avui objecte de veneració, juntament amb el màrtir romà San Tigrino, traslato de les catacombe romanes. Als fins de la identificació de l'exacta ubicació del lloc del martiri dels Sants Avventore i Ottavio, es va revelar l'aparició de la Mare de Déu a San Giovanni Bosco el 1845, que va indicar al sacerdot torinès un puntual lloc en localitat Valdocco (nom que potser significaria etimològicament “vall dels assassinats”), sobre el qual va ser erigida la Basicila de Maria Ausiliatrice. En la cripta un quadre rafigura la decapitació dels dos sants i la fuga de Solutore cap al Canavese. Un altar és dedicat a més als tres màrtirs en el cor de l'església i les seves estàtues campeggiano sobre la façana de la basílica. En la cripta en un retaule d'altar és representada també la matrona Giuliana entre altres santes verges. En l'església torinesa de Santa Barbara, edificada als voltants de l'antic monestir benedictí, són encara avui venerats els Sants Solutore, Avventore, Ottavio, Giuliana i Gozzelino. Quant al culte litúrgic avui tributat als protomartiri torinesos, el Martyrologium Romanum, calendari oficial de l'Església universal, els commemora al 20 de novembre, en l'aniversari de la mort, mentre la archidiocesi de Torí celebra la seva memòria al 20 de gener, aniversari de la traslazione. En diòcesi de Ivrea, en canvi, és particularment viu el record de San Solutore, el culte local és celebrat en la mateixa data prop de Baio Dora, Borgofranco, Caravino, Romano Canavese i Strambino, a més a Issogne en Vall d'Aosta. Antics Codis del Municipi de Torí representat els tres sants màrtirs, antics protectors de la ciutat, que com és desumibile en la vasta iconografia que els concerneix són habituals portar totes les insígnies dels màrtirs i dels soldats tebei. DEL SERMÓ 12 DE SANT MASSIMO DE TORÍ: “De passió vel natal sanctorum id est Octavi, Adventi et Solutoris Taurinis” Mentre, o germans, hem de celebrar amb gran devoció el nadal de tots els sants màrtirs, devem en canvi amb major veneració ocupar la solemnitat dels que han desaparegut la seva sang entre les nostres cases. Perquè, si precisament tots els sants són onsevulla presents i a tots giovano, aquells tanmateix que han sofert el suplici per
Font: santiebeati.it