Gregorio il Decapolita

Qui va ser

Irenopoli, Isauria, 762 – Constantinoble, 20 de novembre de 862 San Gregorio el Decapolita va viure en el segle VIII. Va conduir abans vida monàstica, després anacoretica. Fet per fi pelegrí, soggiornò per llarg temps a Tessalònica i després a Constantinoble, on es va trobar a combatre el iconoclastia i després va morir. Les seves relíquies són venerades avui en terra romanesa. Martirologio Romano: A Constantinoble, sant Gregori Decapolitano, monjo, que va conduir en un primer moment vida monàstica i després anacoretica; fet així doncs pelegrí, risiedette molt llargament a Tessalònica i, per fi, a Constantinoble, on va tornar l'ànima a Déu combatent strenuamente en defensa del culte de les sagrades imatges.

Gregorio va néixer cap a la meitat del segle VIII (segons el Card. Baronio el 762) a Irenopoli, una de les ciutats de la decapoli de Isauria, donde el seu renom de Decapolita. En jove edat va abraçar la vida religiosa, sense tanmateix obligar-se a l'estabilitat: vaig transcórrer efectivament catorze mesos en un monestir del seu país, es va retirar en una cova, per després dirigir-se cap al nord. Va transcórrer un cert període en un monestir als voltants d'Efes, per després trasferisri a Constantinoble, a Proconneso i traslladar-se cap a Occident a través de la Tràcia i Macedònia. Soggiornò per algun temps també a Tessalònica, prop de l'església de Sant Menas, continuant després el seu peregrinare per Corint, Reggio de Calàbria, Roma, Siracusa i Otranto, per tornar infina a Tessalònica. Aquí va conèixer i va estrènyer amistat amb San Giuseppe el Innografo: junts cap al 840 es van establir a Constantinoble en l'església de Santa Antipa. Gregorio el Decapolita va morir per fi el 20 de novembre de 862, ja centenari. Aquesta vida errante no ho va deixar de totes maneres estrany a la vida eclesial del seu temps i en particular a la política iconoclasta conduïda pels emperadors. Durant la seva estada a Roma havia demanat al Papa Lleó III d'intervenir contra Lleó V l'Armeni, mentre en el 841 amb els seus amics havia enviat San Giuseppe el Innografo a demanar ajuda a Gregori IV, però aquests va caure presoner dels pirates i una vegada alliberat va fer tornada a Constantinoble trobant tanmateix el seu mestre ja mort. Giuseppe es va consagrar aleshores al seu culte i va redactar un cànon en el seu honor. A San Gregorio el Decapolita ha estat potser arbitràriament atribuït un conte de la conversió d'un pirata. La Vita del sant va ser escrita per Ignazio, diaca i sacrista de la cèlebre basílica de Santa Sofia a Constantinoble. Les relíquies del sant són venerades avui a Romania si van ser traslate. Autor: Fabio Arduino ______________________________ Afegit/modificat el 2007-03-26

Font: santiebeati.it