Qui va ser
Barsanufio (o Barsanofio), d'origen egipci, va ser monjo reclús en el monestir de San Seridone prop de Gaza, a Palestina. Va viure entre V i segle VI. Vivint en la més estreta solitud comunicava amb les persones que a ell recorrien mitjançant escrits. Va ser així entre els consellers i els mestres més escoltats del seu temps i va tenir un gran influx sobre el monachesimo oriental. Va tenir com a corresponsal Giovanni dit el Profeta, abat del monestir de Merosala i mestre del cèlebre Doroteo de Gaza. Els escrits atribuïts als dos epistolografi són agrupats sota el títol de «Lletres ascètiques» o «Lletres de direcció». Van ser impreses a Venècia el 1816. Barsanufio va morir cap al 540. Les seves relíquies van ser portades a Oria, a província de Bríndisi, on es veneren en la catedral. (Passar) Patronato: Oria (BR) Martirologio Romano: Prop de Gaza a Palestina, sant Barsanufio, anacoreta, que, egipci de naixement, va ser insigne per uns extraordinaris dots de contemplació i per la integritat de vida.
BARSANOFIO, BARSANUFIO (BARSANOFRIO o BARSANORIO), ermità, sant OTAN cap a mitjans del segle V a Egipte, va entrar en un monestir prop de Gaza on va viure en perfecta solitud, tractant només amb un monjo que li feia de secretari. Va ser un gran contemplatiu i va tenir dons sobrenaturals. La fama de la seva santedat ho va fer investigar de molts solitaris amb els quals va tenir relacions epistolaris. Entre aquests hi va haver Giovanni, dit el profeta, abat del monestir de Merosala i mestre del famós Doroteo. El seu carteggio, d'aproximadament 800 lletres, és important per la història de l'espiritualitat. En aquest són tractades qüestions puntuals i breus resoltes amb aforismes (apophthegmata) que van ser usats després com a preceptes monàstics. Els aprecies caps d'aquelles lletres consisteixen en la fidelitat a la tradició i en una discreció de consells adaptats a les reals necessitats humanes, llunyans de cada excés. Aquestes van tenir un gran influx en els monestirs orientals, mentre van quedar desconegudes a Occident. Barsanofio va morir en tardana edat cap al 540 i la seva imatge va ser reproduïda en l'església de S. Sofia a Constantinoble juntament amb la d'Antonio, Efrem i altres sants. Dels orientals és celebrat el 6 de febrer, en el Martirologio Romano en canvi és commemorat l'11 d'abril. En la diòcesi d'Oria San Barsanofio se celebra el 20 de febrer i el 29/30 d'agost. Les seves relíquies van ser transportades per un monjo palestí a Oria (Bríndisi) cap al 850 i col·locades pel bisbe Teodosi prop de la porta de la ciutat en una antiga basílica. Destruïda aquesta dels Sarraïns, per llarg temps si en perdette el record. Van ser retrobades, es diu després d'una visió, del sacerdot Marco i transferides en la catedral on són encara. Autor: Agustí Amor Fonte:
Font: santiebeati.it