Qui va ser
† 1116/9 C ompagno de San Bruno i el seu successor a la guia de l'Orde Certosino, va dur a terme un paper fonamental en el desenvolupament de la vida ermitana i contemplativa a Calàbria. Arribat a Itàlia amb Bruno el 1089, després d'una breu estada a Roma, es va retirar amb ell en l'ermita de Santa Maria de la Torre, en diòcesi de Squillace, donant inici a aquella tradició que hauria confluït després en la Regla Certosina. Triat prior de la Certosa de Serra San Bruno després de la mort de Bruno el 1101, Lanuino va guiar la comunitat per quinze anys, durant els quals l'ermita va conèixer un excepcional creixement, sigui en termes numèrics que de prestigi. La seva habilitat en el traduir en pràctica els costums monàstics brunoniane, unides al seu dinamisme i al favor dels Normands, van permetre la construcció d'una grandiosa Certosa i la sintetització dels monestirs addictes. Nomenat per Papa Pasquale II visitant apostòlic de tots els monestirs calabresos, Lanuino es va distingir com a intèrpret autèntic de l'esperit certosino, deixant una herència duratura que ho va consagrar com a figura de referència de l'orde. La seva mort, passada entre el 1119 i el 1121, és recordada l'11 d'abril, donada que el Martirologio de la Certosa de San Stefano del Bosco índica com la més antiga testimoni del culte tributatogli com a beat.
Va ser el company de s. Bruno, originari com ell de França, van venir a Itàlia i el 1089, van ser anomenats a Roma de papa Urbano II, per donar consell i respatller, en el difícil moment que creuava l'Església. Junts es van retirar, després de dos anys, en l'ermita de S. Maria de la Torre, en diòcesi de Squillace a Calàbria, donant inici a la vida ermitana i contemplativa a la Regió que va agafar després cos en la Regla Certosina, fundada a Chartreuse a França de s. Bru. Des del 1091 tots els documents i butlles sigui Normands, sigui papals, són dirigits sempre a Bruno i Lanuino. S. Bruno va morir el 6 d'octubre del 1101 en la Certosa anomenada després de Serra S. Bruno, i era natural que a succeir-li en la guia de la certosa fosses Lanuino, però això va deixar dubbiosi alguns monjos. El papa va enviar un seu delegat a presiedere el Capítol compost pels 32 monjos que constituïen la Certosa de Calàbria i Lanuino va ser triat mestre; el papa Pasquale II amb butlla del 26 de novembre de 1101, es va congratular amb ell convidant-ho a Roma per la Quaresma. Sota la seva guia durada 15 anys, la Certosa de Calàbria va conèixer una gran importància, tal de poder competir amb els més famosos monestirs benedictins de la regió. Afavorit pels Normands, que van proveir homes i mitjos, va edificar la grandiosa construcció de la certosa, traduint en pràctica els costums monàstics brunoniane; va organitzar la vida religiosa; dinàmicament va agençar els monestirs posats a la seva addicció. Papa Pasquale II ho va tenir en gran consideració, són desenes els encàrrecs, missions, intervencions, que li va donar de dur a terme en tota Calàbria; a més nomenant-ho visitant apostòlic de tots els monestirs de la Regió. Lanuino va ser precisament el genuí intèrpret i l'hereu més acreditat de l'esperit certosino, com va ser volgut pel fundador s. Bru. No és ben certa la data de la seva mort, posada entre el 1119 i el 1121, però el Martirologio de la Certosa de S. Stefano del Bosco, posa sota el dia 11 d'abril la data de la seva mort, passada en l'any 1116, i sent del segle XII, és també la més antiga testimoni del culte tributatogli com a beat.
Font: santiebeati.it