Qui va ser
Breganze, 1200 - Vicenza, 1270 Va pertànyer a l'antiga família de Breganze i de Vicenza va ser enviat a estudiar a Pàdua. Va entrar molt jove en l'Orde dels Predicadors, quan sant Domenico era encara en vida. Va predicar en diverses ciutats de l'Emilia i de Llombardia sovint straziate de les faccions i espatllades per les heretgies. Papa Gregori IX ho va nomenar mestre del Sagrat Palau, mentre Papa Innocenci IV ho va voler amb si al Concili de Lió, nomenant-ho, el 1253, bisbe de Limassol a l'illa de Xipre. Papa Alexandre IV, el 1255, ho va transferir a la diòcesi de Vicenza, d'on, obligat a allunyar-se de Ezzelino de Romano, va ser enviat com a legat a Anglaterra. De tornada es va portar a París, del Rei, que li va regalar una espina de la Corona del Salvatore. Tornat a Vicenza hi va fer construir una església dita de la Sagrada Corona, on va ser venerada la sagrada espina, a més d'un Convent Dominicà. Ha escrit 430 obres, entre sermons i obres de mística. Va morir en la seva Vicenza el 1270, venint sepolto en l'església de Santa Corona. Papa Pius VI l'11 de setembre de 1793 n'ha confirmat el culte proclamant-ho beat. (Passar)
Emblema: Bastone pastoral, Mitria, Piviale Martirologio Romano: A Vicenza, commemoració del beat Bartolomeo de Breganze, bisbe, de l'Orde dels Predicadors, que en aquesta ciutat va instituir la Milícia de Jesús Crist a defensa de la fe catòlica i de la llibertat de l'Església.
El Beato Bartolomeo pertanyia a l'antiquíssima i il·lustre família vicentina de Breganze, on va néixer del 1200 aproximadament. Enviat a estudiar a Pàdua, va entrar molt jove en l'Orde dels Predicadors, quan encara era en vida el Sant Pare Domenico, de què va ser exemplar imitador. Va predicar en diverses ciutats de l'Emilia i de Llombardia, sovint straziate de les faccions i en presa a les heretgies, portant-vos la pau i el bon costum. Les seves qualitats li van merèixer ben aviat de ser posat a cap de diversos convents, que va governar amb gran saviesa i atraient moltes vocacions. El Papa Gregori IX ho va nomenar Maestro del Sagrat Palau, mentre el Pontífex Innocenci IV ho va voler amb si al Concili de Lió, destinant-ho el 1253 a la seu episcopal de Limassol a l'illa de Xipre. Papa Alexandre IV, el 1255, ho va tornar a trucar a Itàlia nomenant-ho de Vicenza, la seva terra d'origen. Obligat a allunyar-se de la ciutat de Ezzelino de Romano, va ser enviat com Llegat Pontifici a Anglaterra. En la tornada sostò a París, per fer visita al sobirà San Lluís IX, desitjós de reveure-ho en qunto memore del confort que havia rebut a Terra Santa al temps de la Croada, en què Bartolomeo havia estat enviat en qualitat de Legat del Pontífex. En signe de gratitud el Rei va donar al bisbe Bartolomeo una preciosíssima relíquia: una espina de la Corona que va cenyir el cap de Crist. Tornat a Vicenza va fer edificar una nova església dedicant-la a la Sagrada Corona, quin lloc de culte en què venerar la sagrada espina, com a malucs un Convent Dominicà. La resta dels seus dies va gastar cada seva fatica en la cura pastoral de la ciutat. Es compten ben 430 obres a ell atribuïu, comprensives de sermons i tractats místics. Va morir en Vicenza el 1270 i va trobar sepultura en l'església de Santa Corona, a ell tan cara. Papa Pius VI en data 11 de setembre de 1793 en va confirmar el culte com Beato, estenent-ne el culte en particular a l'Església vicentina i a l'Orde Dominicà. El Martyrologium Romanum en fa memòria al 27 d'octubre.
Font: santiebeati.it