Qui va ser
Sec. V el Bisbe de Clermont, Namazio, tenia dona. Cap meravella i cap escàndol. En aquells segles el Bisbe era triat entre els ancians més dignes de la comunitat cristiana; és a dir entre els "presbiteris", potser fa poc convertits, però que ja donaven garantia de serietà i de saviesa; ancians no tant d'edat, quant de seny i de virtut. No es donava mai el cas que fos triat Bisbe un ancià que la seva dona no tingués un cert grau de saviesa i de elevatezza moral. S'afegeixi que, després de l'elecció, marit i dona interrompien la vida en comú i es dedicaven completament vitalici religiosa i a obres de caritat. Aquesta exemplar correspondència de caràcters i d'intents és donat collir en manera particularment feliç entre el Bisbe Namazio i la seva dona. Tots i dos sembla que tinguessin una forta passió per l'art sagrada, a la qual van dedicar, cadascun per propi compte, una gran activitat. San Gregori de Tours. històric de la França cristiana, descriu particularment la gran església construïda per San Namazio, on, ell diu, "els fidels sentien un effluvio de perfum soavissimo, com d'aromes".
Namazio és un home savi i bo, feliçment casat. Vives a França (Nova Aquitània), en el segle V. Tanmateix havent-hi agafat dona, Namazio és triat bisbe de Clermont. Efectivament, aleshores, el bisbe era triat entre els ancians de la ciutat que demostressin de tenir tantes qualitats de posar a fruit per tota la població, i d'ésser a l'altura del prestigiós i important deure. També la dona del bisbe havia de donar prova de posseir grans virtuts, com la consort de Namazio, una dona del cor verdaderament d'or a més de molt collida. Namazio i la seva dona accepten amb joia el nou paper. D'aquell moment no viuen més junts com abans: cadascun està per compte el seu, al servei del Senyor i de la comunitat. Es narra que el nou bisbe hagués fet construir una església on els fidels sentien, miraculosament, un perfum deliciós. La dona de Namazio sap llegir i escriure, què rara en aquells segles on gairebé tots eren analfabets, i estima tant l'art sagrada, o pintures i escultures que representen els episodis i els personatges de la Bíblia. Així fa construir una bonica església que fa decorar amb nombroses pintures, per representar els episodis de les Sagrades Escriptures. Aquesta és l'anomenada “Bíblia dels pobres” ja que veient els dibuixos, qui no sap llegir pot aprendre el mateix els missatges de l'Antic i Nou Testament com, per exemple, els episodis de la vida de la Mare de Déu, de Jesús i dels sants. La dona de Namazio llei personalment les pàgines d'ella triades de la Bíblia als pintors mentre pinten, per donar indicacions puntuals sobre el subjecte de dibuixar i colorir sobre les parets. Efectivament també els pintors, el més de les vegades, eren illetterati i no havien pogut estudiar. Una altra anècdota mostra quant fos humil i virtuosa la dona del bisbe. Es vestia en manera tan dimitida per semblar la més pobra de la ciutat. Un dia una transeünt la veu i creu que sigui una accattona que demana l'almoina. Les fa tan pena que decideix regalar-les una bella pagnotta. La dona de Namazio agraeix aquella dona tan generosa, agafa aquell menjar amb humilitat i tots els dies, fins que no ho acaba del tot, en menja un bocí per recordar-se que, tanmateix sent la dona del bisbe, no és que una “captaire”, com els pobres, “freturosa de tot”.
Font: santiebeati.it