Qui va ser
La santa Ebba avui en qüestió és soprannominata “la vella” a fi de no confondre-la amb una la seva homònima, que com ella va ser badessa de Coldingham i va ser assassinada pels danesos en el 870, dita “la jove”. Germana del rei de Northumbria Sant Osvaldo i de Oswy, Ebba “la Vella” va fugir a Escòcia el 616 a la mort del seu pare Etelfrith. Oswy va temptar aleshores de combinar-ne el matrimoni amb el sobirà d'aquell país, però ella va preferir l'hàbit religiós. Al seu germà no va restar que donar-les un terreny, si ella va poder així edificar el monestir de Ebbchester. Traslladada després a Coldingham hi va fundar un doble monestir sobre el model del de Santa Ilda prop de Whitby. El promontori sobre què sorgia és tot el dia conegut com Capo Santa Ebba. Aquí la santa no va poder que guanyar-se la fama de dona extraordinàriament sàvia, encara que del punt de vista pràctic no va ser una badessa degudament eficient, sigui a causa de l'edat avançada que del molt temps transcorregut en pregària. Després de la mort de Ebba el monestir va ser colpejat per un gran incendi, a dita de l'historiador San Beda el Venerable causat també per la distracció i de la frivolitat dels seus habitants, factor a la seva vegada imputable a l'escàs poder exercitat per qui de deure. Això constitueix evidentment una clara al·lusió a la difunta badessa. L'adverar-se de l'incendi profetitzat va comportar la desaparició de totes les possibles testimonis relatives al primitiu culte de Santa Ebba, encara que els textos reportats pel Aberdeen Breviaris i els calendaris de Durham i Winchcombe semblen revelar-ne un culte bastant tardà. Les relíquies de la santa van ser trobades en el segle XI, van ser repartides entre Durham i Coldingham i per tant la seva fama de va propagar en els territoris de frontera entre Escòcia i Anglaterra.
A Oxford una carretera i una important església porten encara avui el nom de Santa Ebba.
Autor: Fabio Arduino
Font: santiebeati.it