Canut IV de Dinamarca

Qui va ser

1040 sobre – Odense, Dinamarca, 10 de juliol de 1086 Patronato: Dinamarca Emblema: Corona, Ceptre, Palma Martirologio Romano: A Odense a Dinamarca, sant Canuto, màrtir, que, rei ardent de zelo, va incrementar en el seu regne el culte diví, va acudir a les condicions del clergat i, després d'haver fundat les Esglésies de Lund i de Odense, va ser per fi assassinat per alguns dirigit.

Knud va néixer aproximadament el 1040, fill il·legítim de Sven Estridsen, net del rei anglès Canuto (1016-1035). Va rebre la corona danesa el 1080 i es va demostrar immediatament favorable a l'aprovació de noves lleis en respatller de la nounada Església del seu país. Va instituir una mena de sustentació del clergat, va transferir gran part del poder dels comptes als bisbes que van ser així invertits també de càrregues temporals. El rei Canuto IV es va fer a més promotor de l'edificació de nombroses esglésies i va efectuar cospicue donacions en favor dels nous monestirs fundats pels missioners anglesos. Va retenir sempre il·legítima l'ocupació d'Anglaterra complerta pels normands i per consegüent va tractar repetidament de derrotar Guillem el Conqueridor, en nom d'una retrobada unitat entre Dinamarca i Anglaterra. Entre el 1069 i el 1070 es va portar amb la flota vikinga en ajuda dels insurgents anglesos i cinc anys després que va col·laborar a n'incursió sobre York, encara que després va haver de tornar sobre els seus passos amb prou feines faltes la rebel·lió anglesa. El 1085 Canuto hauria volgut emprendre novament una expedició, però va trobar la neta oposició del seu poble, guiat pels comptes que ell havia spodestato, extremat pels pesants impostos que ell havia imposat. Strinto de setge prop de Odense, al rei Canuto no va restar que refugiar-se en l'església de Sant Albano. Aquí el 10 de juliol de 1086, després d'haver rebut la comunió, va ser assassinat amb vuit els seus seguidors mentre era inginocchiato als peus de l'altar. L'historiador modern Barlow sostenette que de tal manera l'anarquia imperante a Escandinàvia va salvar per l'enèsima vegada Anglaterra i “el calendari nòrdic es va enriquir d'un altre sant incert”, fent evidentment referència als sants sobirans màrtirs Olav II de Noruega i Erik IX de Suècia. Però doncs les circumstàncies de la seva mort hi mostren com els insurgents s'estiguessin indirectament oposant a les seves polítiques filo-eclesiàstiques, l'Església no va hesitar a considerar sin de sobte veritable martiri l'a què va ser sotmès el rei Canuto IV de Dinamarca. Verificat molts miracles sobre la seva tomba, el seu culte va ser aprovat ja el 1101 pel papa Pasquale II i encara avui s'ho és volgut recordar així en el nou Martyrologium Romanum en l'aniversari de la mort: “A Odense, a Dinamarca, record de S. Canuto (Knut), màrtir, que, rei inflamat de passió, durant el seu regne defensades i difoses el culte diví, va contribuir a la sustentació del clergat, fins que, fundades les Esglésies de Lund i de Odense, va ser assassinat per la seva política favorable a l'Església d'alguns súbdits rebels”. És potser possible trobar-ho en alguns calendaris al 19 de gener, donada en què era recordat tradicionalment el sant rei danès prop de Odense.

Nascut a Dinamarca al voltant del 1040, Canuto (Knude en danès, significa “lligam, node”) és un rei savi, del cor bo. Guida el seu poble inspirant-se als valors cristians i participa en les croades contra pobles no encara evangelitzats. Ja de ragazzino revela interès per la religió, prega i sovint fa penitenza menjant poquíssim. Es casa amb Adele, comtessa de Flandes, i esdevé pare de tres nens, entre els quals Carles el Bo. Combat, sense èxit, al costat dels Vikings contra els Normands manats per Guillem el Conqueridor que envaeixen Anglaterra, la seva aliada. Altres batalles complertes, en canvi, a Europa de l'Est (Prússia i Estònia) per difondre el Cristianisme ho veuen vencedor. Morts el pare i el germà, Canuto, una vegada esdevingut rei, el 1080, promulga lleis seguint els principis de la seva fe: protegeix els orfes, les vídues i els pobres. Fonda va demanar i monestirs en tot el País. Sobretot busca, de qualsevol manera, de tornar la llibertat als esclaus, donant a cadascun una peça de terra de conrear. El 1086 és assassinat a Odense sobre l'illa de Fionia (Dinamarca), en l'Església de Sant Albano, d'alguns súbdits rebels, contraris a la seva decisió de voler introduir un impost per finançar les obres d'assistència de l'Església (la desena). Els contestadors són sobillati i guiats per Olaf, germà del rei Canuto, bramoso de prendre el poder. Canuto, en comptes de defensar-se, prefereix sucumbir bastant que tacar-se de l'homicidi del germà. Després de la coronació d'Olaf, Dinamarca coneix un període de terrible fam que el poble interpreta com una punició divina per l'assassinat de rei Canuto. Tants miracles passen després de la mort del rei del bon cor, que és proclamat patró de Dinamarca. Actualment les seves despullades són custodiades en la Catedral de Odense que porta el seu nom. Una catedral a ell dedicada sorgeix també a Lund, a Suècia, fins al 1658 territori del regne de Dinamarca. També en el centre històric de Roma és visitable una capella dedicada a San Canuto, en l'Església de Santa Maria en Traspontina.

Font: santiebeati.it