Carlos de Dios Murias

Qui va ser

>>> Visualitza la Scheda del Grup a qui pertany Còrdova, Argentina, 10 d'octubre de 1945 – El Chamical, Argentina, 18 de juliol de 1976 Carlos de Dios Murias, natiu de Còrdova a Argentina, va entrar entre els Frares Menors Conventuals. Va ser ordenat sacerdot de monsignor Enrique Angelelli, bisbe de La Rioja, el 17 de desembre de 1972. Va ser així doncs destinat a El Chamical, posant al costat el rector don Gabriel Longueville, sacerdot “fidei donum”. El seu deure havia de ser la fundació d'una comunitat franciscana que posés al costat els pagesos en la lluita contra els espropri dels latifundistes. Ambdós eren membres del Mo¬vimento dels Sacerdoti pel Tercer Món, que associava les instàncies del Concili Vaticà II a un compromís social molt marcat. Van ser raptats el 18 de juliol de 1976 per membres de la Policia Federal; tres dies després, van ser trobats els seus cadàvers, amb signes de tortures i ferides d'arma de foc. Després que d'ells, el 25 de juliol, va ser el torn de Wenceslao Pedernera, pare de família, dedicat a l'evangelització dels pagesos i pagès ell mateix. Per fi, el 4 d'agost, en un simulat incident automobilístic, va trobar la mort també monsignor Angelelli. La causa de pare Carlos, don Gabriel i Wenceslao s'ha dut a terme inicialment en la diòcesi de La Rioja des del 31 de maig de 2011 al 15 de maig de 2015. A aquesta ha estat afegida la causa de monsignor Angelelli, que la seva enquesta diocesana s'ha dut a terme en canvi des del 13 d'octubre de 2015 al 15 de setembre de 2016, sempre a la Rioja. Pare Carlos i els seus companys, informalment ja coneguts com els “màrtirs de El Chamical”, han estat beatificats el 27 d'abril de 2019 prop del Parc Ciutadà de La Rioja, sota el pontificat de papa Francesc. La seva memòria litúrgica cau el 17 de juliol, el dia abans del del naixement al Cel de pare Carlos i de don Gabriel. Les despullades mortals d'aquests darrers són venerades des del 18 de juliol de 2018 en la cripta de l'església parroquial del Salvatore a El Chamical.

Per Carlos de Dios Murias el papà somia una brillant carrera militar, digna de la seva fama de polític en vista i de immobiliarista navegat i facoltoso. Es retroba, en canvi, amb un fill capellà i per dipiù franciscà conventual, que casa la causa dels campesinos i es gasta pels “sense terra”, esclavitzats per les poques i sfruttatrici famílies facoltose. La “culpa” d'aquest compromís pastoral d'és, principalment, de monsignor Enrique Angelelli, bisbe de La Rioja: no només és el bisbe que ho ha ordenat capellà, el 17 de desembre de 1972, però sobretot li és pare en la fe i precursor en la defensa dels pobres. Del març de 1976 Angelelli és el més dur opositor del general Videla i memorabili són les seves denegacions de celebrar posada en els quarters en què es torturen els dissidents del règim, com pures la seva denegació a pujar sobre la llotja al costat del “General President”, per la senzilla raó que «el bisbe no pot estrènyer la mà d'aquell que oprimeix el seu poble». En pare Carlos troba un jove capellà que comparteix la tria preferencial pels pobres, l'amor per la justícia, el coratge de combatre els “poders forts” també a risc d'haver de pagar de persona. Ho envia així en el poblet de El Chamical, a posar al costat un capellà francès “fidei donum”, don Gabriel Longueville, i amb el puntual encàrrec de fundar una comunitat franciscana alineada per la part dels pagesos contra els latifundistes sfruttatori. Pare Carlos agafa molt sobre el seriós el mandat del seu bisbe. Com a membre del Moviment dels Sacerdoti pel Tercer Món, es posa de seguida de través als projectes dels terratinents. Comença així a rebre amenaces i advertiments i, sempre més sovint, és convocat en quarter on li retreuen que «la teva no és l'Església en què nosaltres creguem». Donat que continua la seva missió a cap alt, sense plegar-se i si més no atemorir-se més de tant, no tenen altra tria que eliminar-ho físicament. Aturat el 18 de juliol de 1976 juntament amb el missioner francès, és tancat en la base aeronàutica militar de El Chamical. Monsignor Angelelli rebrà els seus cadàvers dos dies després del que, entre altres, era el dia del seu aniversari. A testimoni de les tortures que pare Carlos ha patit resultarà que, abans d'executar-ho, li han cavat els ulls i mozzato les mans. El bisbe, durant els funerals, picada el dit obertament contra els militars, explícitament acusant-los de l'homicidi i sentint-se gairebé responsable de la mort del seu jove capellà que havia enviat en primera línia. Quinze dies després que faran morir també ell, però per evitar de crear un altre màrtir, simularan un accident automobilístic i només el 2011, és a dir 35 anys després, ha estat oberta una nova enquesta “per homicidi”, amb l'objectiu de reconstruir la real dinàmica dels fets. L'arquebisbe de Buenos Aires, el cardinal Jorge Mario Bergoglio, el maig de 2011 firma el prec per introduir la causa de canonització de pare Carlos. Recomana la discreció, perquè sap que no tots els confrares bisbes estan disposats a reconèixer la seva mort com a martiri. Així, gens sottotono com les circumstàncies imposen, l'enquesta diocesana comença en la diòcesi de La Rioja el 31 de maig de 2011, però ha rebut la nul·la osta de la Santa Seu el 24 juliol següent i s'ha conclòs el 15 de maig de 2015. A pare Carlos i don Gabriel ha estat afegit Wenceslao Pedernera, pare de família, assassinat pel seu apostolato entre els pagesos. Després del tancament de l'enquesta diocesana duta a terme també per monsignor Angelelli, la seva causa ha estat unificada a la dels altres tres. Mentrestant, el cardinal Bergoglio ha estat triat Papa, assumint el nom de Francesco. Realment ell, el 8 de maig de 2018, ha autoritzat la promulgació del decret que obria el carrer a la beatificació dels que ja des de fa temps i de manera informal eren definits els “màrtirs de El Chamical”. Les despullades mortals de pare Carlos i don Gabriel, precedentment sepolte en el fossar municipal de El Chamical, han estat traslate el 18 de juliol de 2018 en la cripta de

Font: santiebeati.it