Qui va ser
Forlimpopoli, Forlì, segle V Un antic sermó del segle XI ens dona algunes informacions sobre Ruffillo, primer bisbe de Forlimpopoli. El document explica que entre Forlimpopoli i Forlì, es annidava un monstruós drac, que amb el només fiato ammorbava l'aire, provocant la mort de diverses persones. El bisbe Ruffillo va exhortar els fidels de la diòcesi a fer dejunis i pregar, perquè la zona fos alliberada pel monstre, alhora va convidar el bisbe de Forlì Mercurial (també ell després sant) a participar en l'empresa. Es van portar ambdós a la tana del drac, aquí li van estrènyer al voltant de la gola les seves estoles i ho van llençar en un profund pou, tancant-ne el imboccatura amb un «memorial» (un monument o una inscripció). Aquest episodi és explicat també en la «Vita» de sant Mercurial i en la dels sants Grats i Marcello. El dragó va representar el símbol de la idolatria encara bastanta difosa, que va veure el protovescovo de Forlimpopoli compromès a debel·lar-la juntament amb l'obra d'altres sants bisbes de la regió, els seus contemporanis. Es pot fixar el període del seu episcopat en la primera meitat del segle V. (Passar) Martirologio Romano: A Forlimpopoli a Emilia, sant Ruffillo, bisbe, que es reté hagi governat en primer lloc aquesta Església i conducte l'entera població rural a Crist.
Les notícies que es tenen del primer bisbe de Forlimpopoli (Forlì), sant Rufillo, provenen de fonts literàries tardanes i de poca certesa, en canvi les testimonis del seu culte en tota l'Emilia Romagna, són índex de la seva existència i de la veneració rebuda en els segles. Les fonts medievals citen ben tretze esglésies a ell dediqueu a la regió, una a Bolonya, prop del pont San Rufillo, una a Casola Valsenio (diòcesi de Imola), una a Vitignano de Meldola (Forlì), una a Ravenna, tres en diòcesi de Faenza, tres en diòcesi de Forlimpopoli, una a Florència i per fi la Basílica sepulcral del sant (Collegiata de S. Rufillo) existent a la ciutat de Forlimpopoli, però que al temps de la construcció estava situada fora dels murs ciutadans. Recents excavacions han fet datar l'absis al segle V, mentre tot la resta de l'antic edifici de culte, va tenir diverses destruccions, reconstruccions i rifacimenti, fins a l'actual datat el 1378; aquesta és l'única basílica paleocristiana de la ciutat i eminents estudiosos van considerar que fos la primitiva catedral de Forlimpopoli. Cap al 971 la basílica va ser cedida als Benedictins i va esdevenir així una abadia, mentre la seu catedral va ser transferida a altra església, a l'interior dels murs de defensa, probablement en la basílica rintracciata sota les fondamenta de la cèlebre Rocca del segle XIV, avui seu d'un Museu Arqueològic. Tot això per reblar, que al d'allà de les incerteses hagiogràfiques sobre s. Rufillo, l'existència de tan vast culte, fa d'ell un sant molt venerat i així doncs de santa vida i zelant obra apostòlica entre la població. Un antic sermó del segle xi, recitat en el dia de la festa del sant, escrit en bo llatí, ens dona algunes informacions sobre s. Rufillo, dotat de les virtuts pròpies del bisbe. El document reporta la data de la festa al 18 de juliol i explica l'episodi de la victòria sobre el drac; entre Forlimpopoli i Forlì distant 8 km, es annidava un monstruós dragó, que amb el només fiato ammorbava l'aire, provocant la mort de diverses persones. El bisbe Rufillo va exhortar els fidels de la diòcesi a fer dejunis i pregar, perquè la zona fos alliberada pel monstre pestifero, alhora va convidar el bisbe de Forlì s. Mercurial (30 d'abril) a participar en l'empresa. Es van portar ambdós a la tana del drac, aquí li van estrènyer al voltant de la gola les seves estoles i ho van llençar en un profund pou, tancant-ne el imboccatura amb un ‘memorial’ (un monument o una inscripció). Dicto episodi és explicat també en la ‘Vita’ de s. Mercurial i en la dels sants Grats i Marcello; el dragó va representar el símbol de la idolatria encara bastanta difosa, que va veure per això la lluita del protovescovo de Forlimpopoli compromès a debel·lar-la juntament amb l'obra d'altres sants bisbes de la regió, els seus contemporanis, com Mercurial de Forlì, Leo de Montefeltro, Gaudenzio de Rímini i Geminiano de Mòdena. I amb ells va ser pures compromès a contrastar l'heretgia ariana, que el seu centre propulsor era a Rímini; dels documents que concerneixen els susdits bisbes i de s. Pietro Crisologo bisbe de Ravenna, també ell el seu contemporani, es pot fixar el període del seu episcopat en la primera meitat del segle V. Va morir segons algunes fonts, novantenne a Forlimpopoli; el 1362 després de la destrucció de la ciutat per part de les tropes favorables als Estats Pontificis, manades pel cardenal espanyol Gil Alvarez Carrillo de Albornoz, les seves relíquies van ser transportades a Forlì en l'Església de S. Giacomo en Carretera; des d'allà el maig de 1964 aquestes van retornar en la Basílica col·legial de Forlimpopoli. Autor: Antonio Borrelli ______________________________ Afegit/modificat el 2005-10-20
Font: santiebeati.it