Qui va ser
Casilda és una jove musulmana, filla del governador de Toledo, l'aleshores capital religiosa d'Espanya, que els Àrabs han conquerit el 711, i que restarà en mà musulmana fins al 1085. (Segons certs contes, el seu pare seria fins i tot «rei» de Toledo). A ciutat tots coneixen la noia per la seva generositat, i sobretot perquè està sempre preparada a socórrer els cristians presoners, passada socorreguts, i insospettisce el seu pare, que comença a fer-la controlar. Un dia la sorprenen mentre porta del pa a aquells infeliços; però, de moment de l'escorcoll, les pagnotte que porta amb si es transformen en roses. Succeeix després que Casilda sigui colpejada per una malaltia misteriosa, que ni tan sols els més famosos mèdics àrabs del temps aconsegueixen ocupar. Aconsellada pels seus amics cristians, ella es fa portar en la zona de Burgos, a Briviesca, per immergir-se en l'aigua de la font San Vincente. Aquella aigua la guareix, i Casilda decideix fer-se cristiana. Però sense clam: rebut el bateig, abandona la vida de la ciutat i dels palaus, triant la condició anacoretica. Es retira és a dir en una ermita, com ha sentit explicar que fessin els antics Pares del desert. I en la seva ermita queda fins a la mort.
Font: santiebeati.it