Caterina di Bosnia

Qui va ser

Les notícies sobre la seva vida són bastant scarne, però suficients a fer-hi comprendre la magnitud de la seva figura, sobretot catòlica; viscuda en un Estat balcano amenaçat contínuament pel espansionismo musulmà. Nascuda a Hercegovina el 1424, va casar el penúltim rei de Bòsnia Stefano Thomas, emprant-se per la difusió de la fe en el seu regne; va cridar els Franciscans a Jaice la capital, per contrastar i convertir els molts herètics i cismàtics bogomili, que havien fet de Bòsnia la roccaforte de la seva heretgia; la qual contraposava el món de l'esperit al de la matèria, considerat expressió de la força del mal; negava la Ss. Trinitat, la natura humana de Crist, reduïda a sola aparença, l'Antic Testament, no reconeixia els ritus litúrgics, la jerarquia eclesiàstica, el bateig i el matrimoni. El 1463 els Turcs encapçalats pel sultà Mahoma II, van ocupar Bòsnia i entre altres van capturar els fills de Caterina, obligant-los a fer-se musulmans; la reina després quedada vídua en el mateix any, es va portar en exili a Roma, on va ser acollida amb honor del papa Pius II, esdevenint Terciària Franciscana i vivint santamente, gaudint d'estimació i consideració dels següents pontífexs Pau II i Sixt IV. Va morir a Roma el 25 d'octubre de 1478 i sepolta amb solemnes funerals en l'església del Aracoeli; en el seu testament va disposar que deixava a la Santa Seu el seu regne, l'espasa i els esperons (evidentment els símbols regali), amb la clàusula que si el fill Sigismondo, presoner dels turcs, una vegada alliberat hagués tornat al cristianisme, ell seria hagut d'esdevenir el rei de Bòsnia. L'Orde Franciscà celebra Caterina com beata, amb la ricorrenza al 25 d'octubre, dia de la seva mort.

Font: santiebeati.it