Cesidio Giacomantonio

Qui va ser

>>> Visualitza la Scheda del Grup a qui pertany Fossa, L'Aquila, 30 d'agost de 1873 - Hoang-estela-wuan, Xina, 4 de juliol de 1900 Religiós franciscà lapidat i cremat a l'edat de vint-i-set anys a Xina mentre protegia el Santíssim Sagrament de la profanació dels adeptes de la secta Yihetuan. Martirologio Romano: A la ciutat de Hengyang a la província del Hunan a Xina, sant Cesidio Giacomantonio, sacerdot de l'Orde dels Menors i màrtir, que en la persecució desencadenada per la secta dels Boxer, mentre tractava de protegir el Santíssim Sagrament de la multitud dels seus seguidors, lapidat i embolicat en un telo imbevuto de gasolina, va morir cremat viu.

El 1° d'octubre del 2000 papa Joan Pau II ha canonitzat un nombrós grup de 120 màrtirs a Xina, víctimes de les recurrents persecucions que es van desencadenar contra la cristiandat, en aquell gran País, fins al segle XX. D'aquests hi ha un grup de 29 màrtirs, víctimes en els primers dies de juliol de l'any 1900, dels famigerati ‘boxers’, que havien desencadenat una furiosa i sagnant persecució contra els cristians i els europeus regularment, provocant en només cinc mesos i en les soles províncies del Shan-s'i Hu-nan, una carneficina d'aproximadament 20.000 víctimes entre bisbes, sacerdots, religiosos, monges, catechisti i cristians xinesos. En aquest grup de 29 sants màrtirs, que van ser beatificats el 1946 per papa Pius XII i que comprèn 3 bisbes, 4 sacerdots, 1 germà religiós, tots Menors Franciscans, 7 monges Franciscanes Missioneres de Maria, 5 seminaristes xinesos i nou criats-col·laboradors cristians xinesos, 26 van morir decapitats a Tai-yuen-va ser, seu del Vicariato del Shan-s'i tres en el Vicariato de l'Hu-nan. En aquesta fitxa parlarem de pare Cesidio Giacomantonio, que juntament amb els dos franciscans Giuseppe Maria Gambaro i mons. Antonino Fantosati, van donar la seva vida per Crist en l'Hu-nan a Xina, en els dies precedents la massacre del 9 de juliol a Tai-yuen-va ser; també aquests víctimes dels sanguinaris ‘boxers’ i dels seus fiancheggiatori pagans, aizzati dels envejosos bonzi confucians, amb vergonyoses calunnie contra els missioners; afavorits pel cruel virrei Yü-sien i tolerats per la settantenne emperadriu Tz-Hsi. El protomartire de la Xina d'aquell desastrós període de persecució del 1900, Cesidio Giacomantonio, va néixer el 30 d'agost de 1873 de Giovanni i Maria Loreta Antonucci a Fossa a província de L'Aquila als Abruços, i al bateig va ser anomenat Angelo. Va créixer respectuós, obbediente i devot, de giovinetto va començar a veure's en ell una forta tendència a la vida religiosa, pregava llargament en el proper Convent de S. Angelo en Ocre, on descansaven les despullades de dos beats franciscans, Bernardino de Fossa i Timoteo de Montecchio, encara vius en la tradició i devoció del poble abruzzese. Ed a 15 anys va demanar i va obtenir d'entrar com Postulante en el Convent Franciscà de S. Giuliano de L'Aquila; la vestizione del saio va passar el 21 de novembre de 1891, canviant el nom d'Angelo en Cesidio (màrtir de la Marsica). El seu comportament, la seva evident vocació, l'esperit de sacrifici i serietà, van fer sí que un any després del 8 de desembre de 1892 festa de la Immaculada, amb el consens general, va ser admès a la Professió; va continuar els estudis superiors teològics i de formació, en diversos convents i en el noviziato de Magliano dels Marsi, sent per fi ordenat sacerdot el 1897 de l'arquebisbe de L'Aquila, mons. Carrano; va celebrar la seva Primera Messa a Fossa entre la commoció dels pares i dels compaesani. Va ser assignat al convent de Capestrano, però hi va quedar poc, perquè ja el 1898 pare Cesidio va ser anomenat a Roma, del pare Luigi Laner benemerito promotor del moviment missioner en l'Orde Franciscà, en el Col·legi Internacional de S. Antonio, en carrer Merulana, com a candidat a les Missions Estrangeres. D'aquest Col·legi, pare Cesidio serà el primer màrtir i el primer beat i després sant. En les vacances del 1899 va retornar als Abruços on va trobar un missioner veterà de la Xina, pare Luigi Sondini, vingut a Itàlia després de 32 anys de treball i per repartir amb noves ajudes de volenterosos confrares; va ser una trobada determinant per pare Cesidio, que deixat en tota pressa els Abruços, va retornar a Roma on s'estava organitzant la sortida per l'octubre d'aquell 1899; el 18 d'octubre juntament amb altres dos missioners guiats per pare Luigi Sondini, van partir de Roma dirigits a Marsella on es van embarcar per la Xina el 22 d'octubre. Com per altres expedicions, al llarg de les etapes del viatge, van ser acollits amb sol·licitud d'altres missioners, que infonien coratge pel seu apostolato. Després es van dividir i pare Cesidio amb pare Bonaventura Schiavo, van arribar a la meta, després d'un viatge durat en tot quatre mesos i ets dies, acollits a Heng-tciou-va ser en els primers dies del 1900, del Vicario Apostòlic de l'Hu-nan, dels missioners i dels fidels xinesos. Pare Cesidio va restar a Heng-tciou-va ser, un parell de mesos per ambientar-se però la urgència missionera, ho va fer partir per Tong-siang (regió oriental), comunitat amb 500 batejats; ell com altres missioners, va escriure de continu a casa explicant els esdeveniments, els llocs, les usances, les dificultats; i en el mes que va restar a Tong-siang es van començar a advertir els signes de la imminent persecució i pare Cesidio en les seves lletres d'inici juliol als pares, presagisce la tempestat i la possibilitat de perdre la vida, però alhora conforta els familiars, dient-los que si succeís això, seria un premi de Déu per ell. El 3 de juliol es va moure de Tong-siang per portar-se com l'habitual a la seu del Vicariato a Hoang-estela-wuan, per trobar el seu Director espiritual pare Quirino, vicari del bisbe Fantosati, absent per motius pastorals en llocs més llunyans, juntament amb pare Gambaro. Els fidels del llogaret i un capellà xinès trobat després, ho exhortaven a no anar, vist les veus alarmants de la persecució en apte, però pare Cesidio pensava que exageressin, va prosseguir i va assolir pare Quirino; però cap a migdia del 4 de juliol co

Font: santiebeati.it