Callisto Caravario

Qui va ser

>>> Visualitza la Scheda del Grup a qui pertany Cuorgnè, Torí, 18 de juny de 1903 - riu Beijang, Xina, 25 de febrer de 1930 Callisto Caravario va néixer a Cuorgnè (Torí) el 1903. Crescut també a Pont Canavese, va ser alumne a l'Oratori de Valdocco i aquí va trobar el salesià Mons. Luigi Versiglia el 1922. Encara clergue, el 1924, va partir per la Xina com a missioner. Va ser enviat a Macao, i després per dos anys a l'illa de Timor, edificant tots per la seva bondat i el seu zelo apostòlic. El 18 de maig del 1929 mons. Versiglia ho va ordenar sacerdot. El 25 de febrer de 1930 els dos missioners viatjaven en barca per una visita pastoral a la missió de Linchow. De moment del Angelus una banda de pirates bolscevichi els va interceptar, exigint un salconduit o el pagament d'un ammenda elevada. Durant les negociacions, els comunistes van pujar a bord i, trobant tres joves catechiste, van voler portar-les amb ells. Els dos missioners es van interposar eroicamente i van ser atacats amb el futbol de les armes de foc i amb garrotades, fins que no van caure ferits. Mons. Versiglia i don Caravario van ser llegats, mentre els pirates saquejaven els seus béns i cremaven llibres i breviaris. Un dels bandits, arrencant els crucifixos que una catechista tenia en mà, va cridar: “Per què estimes aquestes creus? Nosaltres no les tolerem, les odiem amb tota l'ànima, no les volem en algun mode i ens oposem al seu tan quant puguem!”. Les joves van poder veure els missioners confessar-se a baixa veu la un l'altre, abans de ser afusellats en un proper bosc de bambú. Així els dos calzes somiats per Don Bosco van ser elevats al Cel! San Joan Pau II el 15 de maig de 1983 els ha beatificats, per després proclamar-los sants el 1° d'octubre de 2000, juntament amb altres 118 màrtirs catòlics en terra xinesa. L'Arxidiòcesi de Torí celebra la memòria de San Callisto Caravario el 13 de novembre, dia en què la Família Salesiana ho recorda juntament amb San Luigi Versiglia. L'Església tota els celebra el 9 de juliol com "Santi Agostino Zhao Rong i 119 companys. El Martirologio Romano recorda mons. Versiglia i don Caravario el 25 de febrer, aniversari del naixement al Cel.

Emblema: Palma, calze Martirologio Romano: Sobre les ribes del riu Beijang prop de la ciutat de Shaoguan a la província del Guandong a Xina, sants màrtirs Luigi Versiglia, bisbe, i Callisto Caravario, sacerdot de la Societat Salesiana, que van patir el martiri per haver donat assistència cristiana a les ànimes ells confiades.

El 1885 sant Joan Bosco havia revelat als Salesians reunits a San Benigno Canavese, a Piemont, d'haver somiat una torba de nois que li havien anat trobada dient-li: «T'hem esperat tant» i en un altre somni va veure aixecar-se cap al cel dos grans calzes, l'un farcit de suor i l'altre de sang. Quan el 1918 el grup de missioners Salesians va partir de Valdocco, a Torí, a la vegada de Schiu-Chow en el Kwang-tung a Xina, el Rettor Major de l'orde, don Paolo Arbora, els va donar el calze amb el qual havia celebrat els seus casaments d'or de consagració i els 50 anys del Santuari de Maria Ausiliatrice. El preciós i simbòlic do va ser lliurat per don Santes Garelli a monsignor Versiglia, el qual va declarar: «Don Bosco va veure que quan a Xina un calze se seria riempito de sang, l'Obra Salesiana s'hauria difós meravellosament enmig a aquest poble immens. Tu em portes el calze vist pel Pare: a mi l'emplenar-ho de sang pel compliment de la visió».

En 12 anys de missió, del 1918 al 1930, el Bisbe Versiglia va aconseguir complir prodigis en una terra del tot enemiga dels catòlics: va instituir 55 estacions missioneres primàries i secundàries respecte a les 18 troballes; va ordenar 21 sacerdots, dos religiosos laics, 15 monges del lloc i 10 estrangeres; va deixar 31 catechisti (18 dones), 39 ensenyants (8 mestres) i 25 seminaristes. Va portar al bateig tres mil cristians conversos, en concepte dels 1.479 trobats a la seva arribada. Va erigir un orfenat, una casa de formació per catechiste, un col·legi per catechisti sigui femelles que mascles; l'institut Don Bosco, comprensiu dels col·legis professionals, complementaris i magistrals pels nois; l'Institut Maria Ausiliatrice per les noies; un hospici pels ancians; un brefotrofio, dos dispensari per medicinals i la Casa del missioner, com desitjava fos anomenat el episcopio.

El Bisbe màrtir no es detenia mai davant de res, si més no a les fams, a les epidèmies, a les derrotes que es presentaven al valent monsignore i als seus col·laboradors, no sempre humanament recompensats: apostasies, calunnie, abandons, incomprensions, viltà… Però tot era superat gràcies a la pregària, intensa, constant, significant. En els anys dedicats a la Xina, monsignor Versiglia no s'és mai stancato d'exhortar els seus sacerdots al diàleg amb el Senyor i amb la Verge Maria. No a cas tenia una correspondència amb les monges Carmelitanes de Florència, preguntant el seu respatller espiritual. Llegim en la darrera la seva lletra enviada a la superiora de les Carmelitanes, escrita poques setmanes abans de la mort: «… plantegem a dalt els nostres cors, oblidem de més nosaltres estigués i parlem de més de Déu, del mode de servir-ho de més, de consolar-ho de més, de la necessitat i del mode de guanyar-li de les ànimes. Vosaltres, Germanes, podreu més fàcilment parlar a nosaltres de les finezze de l'amor de Jesús, nosaltres potser podrem parlar a vosaltres de la misèria de tantes ànimes, que viuen lluny de Déu i de la necessitat de conduir-les a Lui; nosaltres ens sentirem elevats a l'amor a Déu, vosaltres hi sentireu majorment empeses al zelo».

Entre aquells que ho sostenien en aquella empresa impavida votada a la salvació de les ànimes (el fi real de cada sacerdot i de cada consagrat, encara que és un concepte que habitualment no se sent més, donant relleu, en canvi, a concepcions de caràcter més econòmic-socials que espirituals) i conseqüentment a la dignitat de l'home, com és succeït sempre amb l'evangelització i la difusió del cristianisme, hi havia

Font: santiebeati.it