La Bíblia
Litúrgia
Doctrina
Comunitat

Cerca un passatge o una paraula

Escriu una referència (Mt 22) o paraules clau (amor) per cercar a tota la Bíblia

Referències
Paraules
Esc tancar cercar
Santoral
Imatge de Climent d'Alexandria
Sant de l'Església catòlica

Climent d'Alexandria

historiador cristià

◆ 4 desembre 150 – 215 antiga Roma

Qui va ser

Tite Flavi Clément que va succeir a Panthène com a director de l'escola d'Alexandria on tenia Origène com a alumne. Ha deixat molts escrits. El seu nom es va trobar en el martirologi romà fins l'any 1751. (font: 10000 sants, Ed Brépols) El 18 d'abril de 2007, Benet XVI ha reprès els seus retrats dels Pares de l'Església i traçat el de Climent d'Alexandria. Va néixer probablement a Atenes al mig del segle II, "d'on li va venir el fort interès filosòfic que en va fer un dels mestres del diàleg 'fe raó' () en el context cristià. Va deixar Alexandria on s'havia establert, a causa de la persecució de 202-203, per morir a Capadòcia cap a 215. La seva obra major és una trilogia "destinada a sostenir el creixement espiritual del cristià". Primer una "exhortació adreçant-se als catéchumènes" on "el Logos Jesucrist encoratja els homes a prendre seriosament el camí de la veritat". A continuació, una obra en la qual "el Crist és pedagog, l'educador de qui per la gràcia del bateig ha esdevingut fill de Déu". Una obra finalment en la qual el Crist apareix com "el Mestre que proposa els ensenyaments més profunds". Així la "catéchèse clementina acompanya contínuament el cheminement del catéchumène i del batejat cap a les dues ales que són la fe i la raó, lligades a un coneixement profund de la veritat que és el Crist. Sola aquest coneixement de la persona que és la veritat constitueix la Gnosi autèntica". Recorda també que "la doctrina segons la qual la finalitat de l'home és la tornada a Déu no és possible que assimilant-se a ell, segons la marca rebuda en el moment de la Creació, quan va ser ja imatge de Déu.

Aquesta similitud li permet conèixer la realitat divina, a la qual l'home adhereix per la fe i la pràctica de les virtuts, i conduir-ho a la contemplació de Déu". Aquestes virtuts són primer "la llibertat de la passió i de l'amor que garanteix la unió amb Déu". Per a Clément, "l'ideal ètic de la filosofia antiga, que significa l'alliberament de les passions, s'apropa i es conjuga amb l'amor i l'assimilació en Déu, tal un cheminement de percepció de l'autèntica Gnosi". Es deu a sant Climent d'Alexandria "la segona gran fase de diàleg entre anunci cristià i sensatesa grega". Gairebé com la Llei, "que és del domini de la Revelació per als jueus, i encara que menys exhaustiva  que ella, el Logos permet accedir als prémices de la veritat". L'una com l'altra constitueixen "vies d'accés al Logos". El gran Pare de l'Església ha de servir d'exemple, ha conclòs Benet XVI, per als "cristians, per als catéchistes i teòlegs del nostre temps", als quals Joan Pau II recordava en Fe i Raison que "trobar i posar al millor en evidència la dimensió metafísica de la veritat per entrar en un diàleg crític i exigeixen...amb el pensament filosòfic contemporani". Font: CARAGOL 070418 (470) () Benet XVI, fe i raó. Consell pontifici de la cultura 'per a una pastoral de la cultura' "Des dels orígens, el Cristianisme es distingeix per la intel·ligència de la fe i l'audàcia de la raó. En testifiquen pioners com sant Justin i sant Climent d'Alexandria, Origène i els Pares Cappadociens. Aquesta trobada fecunda de l'Evangeli amb les filosofies fins a l'època contemporània és evocada pel Papa Joan Pau II en la seva encíclica Fides i Ràtio...

« La trobada de la fe amb les diferents cultures ha donat naixement de fet a una nova realitat », crea així una cultura original, en els contextos més diversos."

Sants o santes havent portat el mateix nom

Clément

Primer bisbe de Metz (III segle)

Clément

Abat de Saint Lucia de Siracusa (+ v. 800)

Clément

Cònsol i màrtir. (+ 89)

Clément

Bisbe de Dunblane a Escòcia (+ 1258)

Clement de Ancyre

Màrtir (+ 309)

Clement de Ochrid

Apòstol dels búlgars (+ 916)

Clement de Osimo

Superior general dels Ermitans de Sant-Augustin (+ 1291)

Clement Fuhl

Prevere alemany, ermità de Sant-Augustin (+ 1935)

Climent I

Papa (4t) de 88 a 97 i màrtir (+ 97)

Clément l'Himnògraf

Moine del Studion a Constantinoble (IX segle)

Clement Marchisio

Capellà de parròquia i fundador de l'Institut de les Filles de Sant-Josep (+ 1903)

Clement Sheptycky

Prevere i màrtir (+ 1951)

Clément-Ignace Delgado Cebrian

bisbe i màrtir a Tonquín (+ 1838)

Clemente Vismara

Prevere italià missioner a Burma (+ 1988)

Font: nominis.cef.fr