Qui va ser
Va viure a França, en el segle VII, fill d'un noble del Berry. Va ser introduït a Curtes, on va semblar destinat a una brillant carrera, també perquè el pare s'havia encarregat de comprometre-ho amb una donzella d'òptima família. En canvi, Cirano va deixar la Cort per retornar a Tours, sota la directa guia de San Martino, fent-se devot ermità prop de la seva sepultura. Més tard va ser acollit entre el clergat de la ciutat, i era Ardiaca quan el Bisbe pare va morir. El successor, veient que l'Ardiaca Cirano donava fons al patrimoni familiar per ajudar els pobres, ho va retenir un boig i ho va fer tancar. Mort el Bisbe, Cirano va ser de nou lliure, però es va sentir suportat a malincuore. Va deixar aleshores Tours per unir-se al Bisbe Flavi que conduïa una la seva petita però fervent comunitat religiosa en volta pels santuaris europeus. Enmig a aquesta estranya comunitat, sense fixa mansió, Cirano es va iniciar cap a Roma, i per carretera va estudiar, va predicar, va ensenyar i va treballar en els camps com els altres companys, per guanyar-se la vida.
Tornat a França, va ser encoratjat a fundar un monestir en una solitària localitat dita Longoritus, prop d'un riu ric de peixos. La nova comunitat de San Cirano, ordenada segons la Regla benedictina, va créixer i va prosperar, gràcies també al insperato contribució del riu pescoso. Després de dicerìe calunniose, va preferir allunyar-se, reprenent la seva vida de monjo errante i corrent a guanyar-se la vida pescant. Per això el seu vagabundejar, no se sap ben on hagi mort, ni en que any. Se sap tanmateix que el seu culte es va difondre aviat al voltant del monestir d'ell fundat, que va agafar de llavors ençà el nom de Saint-Cyran, en honor del Sant pacient i prodigiós pescador.
Font: santiebeati.it