Qui va ser
>>> Visualitza la Scheda del Grup a qui pertany Emly, Irlanda, 1530 – Dublín, Irlanda, 20 de juny de 1584 N ato de noble família irlandesa, Dermot O'Hurley es va distingir pel seu acume intel·lectual aconseguint el títol de "Doctor en utroque iure" i cobrint la càrrega de degà prop de la Universitat de Lovanio. Consagrat Arquebisbe de Cashel de Papa Gregori XIII, O'Hurley va fer tornada a Irlanda en secret per exercitar el seu ministeri catòlic en un clima d'encesa repressió religiosa. Capturat per les autoritats protestants, va ser sotmès a tortures i a un procés sumari que ho va condemnar a mort per suposat alta traïció. Malgrat els patiments i les pressions, O'Hurley va quedar fidel a la seva fe, rebutjant d'abjurar el catolicisme i reconèixer la supremacia espiritual de la reina Elisabet. El 20 de juny de 1584 va ser impiccato a Dublín.
Martirologio Romano: A Dublín a Irlanda, passió del beat Dermizio O’Hurley, bisbe i màrtir, que, advocat laic, va esdevenir bisbe de Cashel per voluntat de papa Gregori XIII; sota la reina Elisabet I, interrogat i torturat per mesos, va rebutjar fermament cada acusació i va professar davant del patibolo hissat a Hoggen Green d'ésser preparat a morir per la fe catòlica i pel seu ministeri episcopal.
Dermot O’Hurley va néixer el 1530 en el districte de Emly, comtat de Tipperary, a Irlanda. Els seus pares eren Guglielmo O’Hurley i Honoria O'Brien, família molt benestant. Freqüentades en la seva pàtria els col·legis elementals, va prosseguir els estudis en la prestigiosa universitat de Lovanio, si va esdevenir “Doctor Utriusque iuris” i degà de la facultat de llei. Després de quinze anys, va passar a ensenyar a Rheims per altres quatre. Des del 1570 es va traslladar a Roma, si onze anys després de Papa Gregori XIII ho va consagrar Arquebisbe de Cashel, per bé que fosses aleshores encara laic. El 27 de novembre va ser per tant ordenat i li va ser imposat el pal·li. En l'agost següent a Rheims va organitzar el seu viatge per assolir en secret Irlanda. Les autoritats protestaanti havien vingut a coneixement de la seva tornada en pàtria i ell es va trobar per tant obligat a vestir vestits burgesos per passar inosservato.Va exercitar el seu ministeri a Waterford, després en el castell de Slane i encara prop de Carrikc-on-Shannon, hostessa del comte Tommaso Butler d'Hormona, simpatitzant catòlic encara que ell mateix apòstata. Vingut a saber els guai en què havia incorregut el baró de Slane per haver-ho precedentment albergat, va decidir lliurar-se espontàniament als agents governamentals vinguts per aturar-ho. Tancat en un primer moment en les presons de Kilkenny, va ser transferit el 7 d'octubre de 1583 en les presons de Dublín juntament amb Margaret Ball. Va ser sotmès aquí a diverses tortures, entre què aquella dita de les “botes”: els seus peus, posats en scarponi de metall ple d'oli, van ser escalfats així sobre el foc augurant que el bisbe revelés el complot escogitato del Papa i d'Espanya als danys d'Anglaterra. Ell va suportar tot amb fermezza heroica, no cedint a la invitació dels jutges a abjurar la seva fe catòlica i a reconèixer la supremacia espiritual de la reina sobre l'Església Anglicana. Dermot O’Hurley, considerat reo d'alta traïció, el 19 de juny de 1584 va ser condemnat per fi sense tanmateix un regular procés. A la matinada del dia següent va ser per tant impiccato a la perifèria de Dublín. Papa Joan Pau II ha beatificat aquest gloriós màrtir el 27 de setembre de 1992, juntament amb altres setze víctimes de la mateixa persecució.
Font: santiebeati.it