Domènec de Guzmán
sant, fundador de l'Orde dels Predicadors o Dominics
Qui va ser
Nascut el 1170 a Caleruega, un llogaret montà de la Vella Castella (Espanya), es va distingir des de jove per caritat i pobresa. Convençut que calgués reportar el clergat a aquella austeritat de vida que era a la base de l'heretgia dels Albigesi i dels Valdesos, va fundar a Tolosa l'Orde dels Frares Predicadors que, nascut sobre la Regla agostiniana, va esdevenir en la substància alguna cosa de totalment nou, basat en la predicació itinerant, la mendicità (per primera vegada llegada a un orde clerical), una sèrie de compliments de tipus monàstic i l'estudi aprofundit. San Domenico es va distingir per rettitudine, esperit de sacrifici i zelo apostòlic. Les Constitucions de l'Orde dels Frares Predicadors testimonien la claredat de pensament, l'esperit constructiu i equilibrat i el sentit pràctic que es reflecteixen en el seu Orde, un dels més importants de l'Església. Sfinito del treball apostòlic i extenuat per les grans penitenze, el 6 d'agost de 1221 mor envoltat pels seus frares, en el seu amatissimo convent de Bolonya, en una cel·la no la seva, perquè ell, el Fundador, no el tenia. Gregori IX, a ell llegat per una profunda amistat, ho canonitzarà el 3 de juliol de 1234.
Patronato: Astrònoms
Etimologia: Domenico = consagrat al Senyor, del llatí
Emblema: Estrella en front, Giglio, Gos, Llibre
Font: santiebeati.it