Qui va ser
Sant Eusebio de Milà Bisbe
Festa:
8 d'agost
† agost de 462
Martirologio Romano: A Milà, sant Eusebio, bisbe, que va treballar assíduament per la recta fe i va reconstruir la catedral destruïda pels Unni.
Greco d'origen (així ho presenta Ennodio), Eusebio va succeir a Llàtzer en la càtedra episcopal milanesa poc abans del 449. Va participar en el concili radunato a Roma en l'octubre del 449 de papa Lleó Magno per examinar i condemnar Terror de Eutiche al voltant del misteri de l'Encarnació. La condemna de les errades de Eutiche va ser comunicada a la cort imperial de Constantinoble d'una ambaixada pontifícia, de què formaven part també dos eclesiàstics de la província eclesiàstica de Milà i precisament el bisbe Abbondio de Como i el capellà Senatore de Milà.
Advertit pel papa del feliç èxit de l'ambaixada a la cort imperial de Constantinoble, Eusebio va reunir a Milà un concili provincial dels bisbes, els quals, per mitjà el seu, a la tardor del 451, van enviar al papa una fórmula de fe catòlica.
La gran caritat d'Eusebio rifulse en una circumstància dolorosa per Milà. El 452 Attila i els Unni van calar a Itàlia, assedegats de venjança i de sang: destruïdes moltes ciutats del Vèneto, Attila es va apoderar de Milà si les seves orde barbàriques es van abandonar a violències i saquejos de cada gènere. La ciutat va ser destruïda, la catedral donada a les flames. Passada el torb, Eusebio es va encarregar de reparar les ruïnes de la ciutat i de socórrer els ciutadans famolencs. Va reconstruir la catedral i es diu instituís, a perpètua memòria del fet, la festa de la dedicazione, de celebrar-se el tercer diumenge d'octubre: dicta festa ve encara avui celebrada, però com a record de la dedicazione de la catedral feta per sant Carles Borromeo. En aquella ocasió un bisbe, de què no hi ha quedat el nom, va tenir un discurs oficial, conservatoci amb el títol De reparatione ecclesiae Mediolanensis, i atribuït a sant Massimo de Torí.
En el Breviari ambrosià es llegeix que Eusebio, encara diaca, va trencar el calze de vidre emprat en la Messa: sent tanmateix recorregut a la intercessió de sant Llorenç, el calze miraculosament es ricompose. No és difícil veure en això la repetició d'un episodi anàleg narradors de sant Gregori de Tours. La mort d'Eusebio sembla hagi passat en l'agost del 462; el sant va ser sepolto en la basílica milanesa de sant Llorenç. Els catàlegs més antics dels bisbes de Milà ho recorden el 8 d'agost, els més recents el 9 d'agost. El Liber notitiae sanctorum Mediolani de l'inici del segle XIV, ho recorda el 12 d'agost, donada després passada en el calendari ambrosià i en el Martirologio Romano.
Autor: Antonio Rimoldi
Font:
Font: santiebeati.it