Qui va ser
Viterbo, 22 de juny de 1792 - Reading, Anglaterra, 27 d'agost de 1849 OTAN a Viterbo el 1792, Domenico Barbieri a 22 anys va entrar en els Passionisti, agafant com a nom de religiós Domenico de la Mare de Déu. Ordenat sacerdot, va començar la seva obra de predicació a Itàlia, però sobretot a Anglaterra, on ricondusse a la fe catòlica moltíssima fidels i ministres, entre els quals també John Henry Newman. Va ser apreciat pels Papi Lleó XIII, que ho va conèixer de persona quan era nunzio a Brussel·les, i Pius X, que en va recordar la figura en una lletra del 1911. Va ser home de vasta erudició, com demostren moltes seves obres filosòfiques, teològiques i ascètiques. Va morir a Reading el 1849. És sepolto a Sutton-Oak en el retir de Sant'Anna, prop de Liverpool. (Passar)
Etimologia: Domenico = consagrat al Senyor, del llatí Martirologio Romano: A Reading a Anglaterra, beat Domenico de la Mare de Déu Barberi, sacerdot de la Congregació de la Passió, que, dedicat a la ricostituzione de la unitat dels cristians, riaccolse molts fidels en l'Església catòlica.
L'anomenaven mama no només els onze fills però també els pobres de la ciutat, cap als quals el seu cor era sempre spalancato. I Domenico, el darrer fill, no oblidarà mai l'òptima mama Maria Antonia Pacelli. L'exemple d'ella, morta desgraciadament tan aviat, l'acompanyarà per tota la vida. Serà sacerdot i missioner; exercitarà el ministeri a Itàlia, França, Bèlgica, Anglaterra; serà superior i professor, però el record de la mama li serà sempre benedicció i carezza, llum i confort.
D'ella i de Giuseppe Barberi neix Domenico prop de Viterbo el 22 de juny de 1792. Es viu del treball dels camps; el pa encara que la família és nombrosa no falta mai. La mort entra de seguida a casa Barberi. El 1797 a 10 anys mor la petita Margherita. Abans d'espirar crida el fratellino Domenico i els sussurra: "Quan hauré mort em cobriràs amb vel càndid i amb roses blanques". El 26 de març de 1798 mor també papà Giuseppe. Maria Antonia n'ha de satisfer la buidor. El petit Domenico aprèn els primers elements de la instrucció en el proper convent dels Caputxins, demostrant "una gran cremor per l'estudi".
El 23 de març de 1803 és la mama Maria Antonia a anar-se'n en cel... Domenico, orfe d'ambdós pares a 11 anys, es confia a la Mare de Déu triada com a mare. Venuts els camps, els orfes encara a casa van a viure amb els germans més grans ja agençats. Domenico en canvi és albergat amorevolmente d'un oncle matern, pagès. Iniciat al treball dels camps ha de deixar els estudis que li són particularment cars. Així va endavant fins a 21 anys: amb els mateixos somnis, els habituals sbandamenti (potser més accentuats que el lícit, almenys per aquell temps), les mateixes crisis que acompanyen l'adolescència i la joventut. Coneix els Passionisti del proper convent de Vetralla (Viterbo), n'esdevé escolar i penitent; d'ells és ajudat en l'estudi i en la formació cristiana. Napoleó mentrestant està enrolant joves per l'expedició a Rússia. Domenico és en aprensió tement d'haver de partir. En somni li apareix la mama que ho conforta assegurant-ho que no partirà i recomanant-li la fidelitat al rosari. Després d'una soferta crisi interior, deixa la núvia i a 22 anys entra en convent. Ecos d'aquesta tragèdia es troben en un seu escrit del significatiu títol: "Rastres de misericòrdia divina en la conversió d'un gran pecador".
Entra en el noviziato di Paliano (Frosinone) el 1814. Fins a ara ha treballat en els camps; els estudis han estat pocs i aproximats: una follia pensar en el sacerdoci. Però a ell interessa només esdevenir religiós passionista. Pregant tanmateix davant de la imatge de la Mare de Déu adverteix una veu clara que no admet dubtes: esdevindrà sacerdot i serà apòstol del Nord Europa, especialment d'Anglaterra. I la veu no trairà. Mentrestant per carrers humanament inspiegabili traçades per Déu, durant el noviziato passa de la condició de religiós germà a la d'aspirant al sacerdoci. El 15 de novembre de 1815 emet la professió religiosa. Estudia després al Mont Argentario (Grosseto) i en la casa generalizia dels Sants Joan i Paolo a Roma. Ric de ciència i sapiència fruit precisament no només de llibres el primer març 1818 a Roma és ordenat sacerdot. Ensenya filosofia, teologia, sagrada eloquenza abans a Sant Angelo de Vetralla (Viterbo) i després a Roma i Ceccano (Frosinone).
Font: santiebeati.it