Qui va ser
Desgraciadament la llegenda s'ha apoderat ben aviat de la figura de Liberio, el qual va ser transformat en una espècie de renegat, adherent al partit arià i consegüentment un persecutore de Felice II. En va seguir que el primitiu culte tributat després de mort a l'afligit Pontífex i que fins a avui és comú a totes les Esglésies orientals, a Roma a poc a poc va venir menys. També avui Liberio passa poc menys per un lapso, víctima de la perfídia de l'emperador Costanzo. [...] En el mitjà evo sembla que en algun calendari romà si en celebrés la memòria el 17 de maig i el 23 de setembre. El calendari bizantí, el 27 d'agost, celebra la memòria “τοῦ ὁσίου πατρόσ ἡμῶν καί ὁμολογητοῦ Λιβερίου Πάπα Ῥωμης” – Pare el nostre, confessore de la Fede i Papa de Roma. Els Coptes ho celebren el 9 d'octubre: “El descans de sant Liberio, bisbe de Roma i defensor de la Fede”. De nou en recorre la memòria el quart dia del seu petit mes suplementari: “Commemoració de Liberio bisbe de Roma”. [...] Després de mort, Liberio va ser saludat sol títol de confessore i de màrtir [...]. En definitiva, quan a atenció de papa Liberio santa Ambrogio escrivia a la pròpia germana Marcellina: “Tempus est, soror sancta, ea quae mecum conferre soles, beatae memoriae Liberii, preaecepta revolvere, ut quo vir sanctior, eo sermo accedat gratior” (De virg. , c. IV), ell reflexionava la primigenia tradició de l'Església Romana, tradició que vinguda més tardans menys en l'Eterna Ciutat, hi ha hagut tanmateix conservada intacta de les més antigues Esglésies d'Orient.
Ja els cristians no tenien gairebé més enemics sobre el pla temporal. Les lluites pel poder espiritual i laic s'estaven ja involvendo a l'interior de la mateixa religió... encara que... Atanasio, bisbe d'Alexandria estava alacremente combatent contra el arianesimo de Constantí quan, el 17 d'abril del 352 va ser triat papa Liberio, contra el qual va moure les mateixes acusacions. La resposta del pontífex va ser immediata i al final del mateix any va ser convocat el primer concili de Roma que va confirmar el credo afirmat en el concili de Nicea. Les diatribes interiors no s'aplacaven, malgrat les confessions i les sconfessioni. Va ser així que Liberio "va demanar a l'emperador Costanzo" de poder convocar un nou concili a Aquileia. Anzichè Aquileia l'emperador va convocar el concili a Arles i a la seva presència Atanasio va ser condemnat a l'exili, entre l'estupor dels presents allà comprès el pontífex que no hauria volgut arribar a tant però només aclarir les comunes idees dogmàtiques. Per tractar de limitar els danys, Liberio va demanar a l'emperador la convocatòria d'un ulterior concili que va ser tingut a Milà en l'abril del 355 on va ser novament derrotat per les decisions imperials que van confirmar l'exili d'Atanasio i de conseqüència l'afirmació del arianesimo. La comunicació a l'emperador de l'amargor del pontífex, tornat a Roma, no es fa esperar recorrent els carrers més coneguts de la comunicabilità de l'època. Liberio va ser aturat i ricondotto a Milà. Costanzo íntima a Liberio : "esdevé el papa dels arians i tornaràs a Roma", Liberio va respondre : "A roma he agafat ja comiat dels germans". El papa va ser exiliat a Berea a Tràcia i amb Lui van acabar en exili San Ilario i San Gerolamo, a més del ja confinat Atanasio. El seu lloc va ser agafat per l'arià Felice, nomenat pel mateix emperador Costanzo, però la impopularitat d'aquest antipapa "ante litteram" va acabar per fer reconsiderar la posició imperial. A Liberio va ser consentit de tornar a Roma i Felice va ser scacciato però la despesa d'aquesta operació va consistir en la subscripció d'una mena de "rivisitazione" del VERB de Nicea que va assemblar gairebé a una traïció a favor dels arians, durant el concili de Sirmio (dna: en l'actual Sèrbia Voivodina) a l'estiu del 358. No obstant això no van bastar encara dos concilis per definir la qüestió ariana i sobretot la posició de l'església romana en les comparacions de l'heretgia ariana, el de Rímini per l'imperi d'occident i el de Seleucia (nda: probablement San de Pieria - passat d'Antioquia) per l'imperi d'orient. El 3 de novembre de 361 va morir l'emperador Costanzo i li va succeir Giuliano (nda: un dels fills de Constantí). En el juny del 363 va morir Giuliano al qual va succeir Valentiniano I, convençut assertore del ecumenismo niceiano, el qual va convocar el concili tingut a Lampsaco (nda: situada sobre la riba hel·lènica del Eellesponto) el 364 per fer anul·lar les decisions de Costanzo i condemnar el arianesimo. Liberio va morir el 24 de setembre del 366 i va ser sepolto en el fossar de Santa Priscilla. La seva beatificació és deguda a la construcció de la basílica de Santa Maria Major, sobre l'Esquilí, en el punt en què el pontífex va signar una creu sobre la neu caiguda poc abans que ell morís. Autor: Franco Gonzato ______________________________ Afegit/modificat el 2024-09-24
Font: santiebeati.it