La Bíblia
Litúrgia
Doctrina
Comunitat

Cerca un passatge o una paraula

Escriu una referència (Mt 22) o paraules clau (amor) per cercar a tota la Bíblia

Referències
Paraules
Esc tancar cercar
Santoral
Imatge de Eanflæd
Sant de l'Església catòlica

Eanflæd

monja

◆ 24 novembre 626 – 704 Northúmbria

Qui va ser

Santa Enfleda era una princesa de la Northumbria, filla del rei màrtir Sant Edwin i de la seva dona Etelburga. Batejada per San Paolino, protovescovo de York, en el diumenge de Pentecoste del 626, a la mort del pare en la batalla de Hatfield Chase el 633 es va traslladar en el Kent, terra d'origen de la mare, amb aquesta darrera i el bisbe Paolino. El 642 va fer després tornada en Northumbria i convolò a casaments amb el rei Oswiu de Vernicia, en l'esperançat intent de reunificades les dues branques de la monarquia de tal regió, atribuint-se el paper de protectora de la cristiandat. El 651 el seu marit va assassinar el cosí Sant Oswin i a Enfleda no va restar que persuadir-ho a fundar el monestir Gilling, en expiació a la seva culpa. Per bé que educada segons la tradició cèltica, va recolzar San Vilfrido en el càlcul de la Pasqua segons el mètode romà. L'inicial suport de Oswin a la facció cèltica, comportante la doble celebració de la Pasqua a la cort real, va portar per fi a una decisiva crisi de l'Església indígena i va desembocar en la convocatòria del sínode de Whitby. Riconoscente pel seu respatller a la data llatina de la Pasqua, el pontífex Vitaliano va donar a Enfleda una creu d'or, probablement extreta per algunes cadenes de San Pietro. Quedada vídua el 670, va entrar en l'abadia de Whitby, quina deixebla de la badessa Santa Ilda, subentrando després a ella en la càrrega. Més tard va tocar després també a la seva filla Santa Elfleda succeir-les. Sota la guia de Enfleda el monasterò es va apropar sempre més a les posicions de l'Església de Roma. Realment en tal monestir va ser enterrat Oswiu i la dona hi va fer traslare també les despullades del seu pare. Enfleda va morir cap a l'any 704 i va ser sepolta al costat del marit, però desafortunadament els danesos van esborrar cada tracca del primitiu culte tributatole.

Les relíquies de la santa, segons Guglielmo de Malmesbury, van ser tanmateix tretes fora de perill i transportades a Glastorbury amb les d'altres sants de la Northumbria.

Autor: Fabio Arduino

Font: santiebeati.it