Qui va ser
Santes Flora i Marta (Maria) de Còrdova Màrtirs
Festa:
24 de novembre
Sec. IX
Emblema: Palma
Martirologio Romano: A Córdova a Andalusia a Espanya, santes Flora i Maria, verges i màrtirs, que durant la persecució dels Mori van ser llençades en presó juntament amb sant Eulogio i després trafitte amb l'espasa.
La passio d'aquestes dues verges màrtirs va ser escrita per s. Eulogio de Córdova, que les va conèixer en presó. Flora, nascuda a Córdova de pare musulmà i mare cristiana, va ser d'aquesta educada, després de la mort del marit, en la religió catòlica. Per evitar els continus avorriments d'un seu germà encès musulmà i poder millor dedicar-se a la pietat i a la penitenza, cap a l'a. 845 es va allunyar de casa juntament amb la germana Baldegoto. A motiu de tal fuga, sobre delació del germà, van ser incarcerati alguns clergues i fidels, i per consegüent Flora va tornar a casa. Deferida pel germà al cadì (jutge) sota l'acusació d'apostasia, va ser batuda brutalment. Alliberada, va tornar a fugir i per sis anys va quedar amagada en les rodalies de Martos (Jaén); després, encesa pel desig del martiri, va tornar a Córdova, on en la basílica de S. Acisclo es va trobar amb Marta, la qual havia crescut en el monestir de S. Maria de Cuteclara, prop de Córdova, sota la guia de la santa vídua Artemia. Havent estat martiritzat un seu germà monjo, el diaca Wallabonso, Marta era sortida del monestir a la recerca del martiri.
Trobades tan junts, Flora i Marta, van anar del cadì i van professar públicament la seva fe catòlica. Posades en presó, van ser visitades per s. Eulogio, tanmateix ell en la mateixa presó, el qual, commogut per la fortalesa i els patiments de les dues verges, tornat en la seva cel·la, va agafar a escriure per ells aquell ardent tractat, Documentum martyriale, que és la més noble apologia i exhortació al martiri. Interrogueu i temptades més vegades del cadì, van perseverar forts en la fe, i per consegüent van ser decapitades el 24 de novembre de 851 en el transcurs de la cruel persecució de l'emir Abd al-Rahmàn II. Els seus cossos, abandonats en els camps i respectats pels mateixos animals, van ser així doncs llençats en el riu Guadalquivir; de seguida el cos de Marta va ser retrobat i sepolto dels cristians en l'església del monestir de Cuteclara. Els caps de les dues màrtirs van ser col·locades en la basílica de S. Acisclo. S. Eulogio, que atribueix a la intercessió d'aquestes dues verges el seu alliberament, passada pocs dies després, va donar notícia del martiri en dues lletres dirigides al seu amic Alvaro Paolo i a la germana de Flora, Baldegoto, i en va inserir una relació en el seu Memorial sanctorum. Les santes Flora i Marta són recordades en el Martirologio Romano el 24 de novembre.
Autor: Isidoro de Villapadiema
Font:
Font: santiebeati.it